<title type="display">bauprès</title>
masculí nàutica Bugspriet n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Es mostren 594823 resultats
■
bauprès
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bauprès</title>
Accessory
Partició sil·làbica: bau_près
Etimologia: del fr. beaupré, i aquest, del baix alemany mitjà bôchsprêt, comp. de bôch ‘proa’ (pròpiament ‘braç’ o ‘corba del braç’) i sprêt ‘barra’ 1a font: 1331
Etimologia: del fr. beaupré, i aquest, del baix alemany mitjà bôchsprêt, comp. de bôch ‘proa’ (pròpiament ‘braç’ o ‘corba del braç’) i sprêt ‘barra’ 1a font: 1331
Body
masculí construcció naval Pal que neix a la proa dels grans velers, en direcció més o menys horitzontal, i que serveix per a subjectar-hi els flocs i els estais del trinquet.
■
bauprès
masculí construcció naval Pal que neix a la proa dels grans velers, en direcció més o menys horitzontal, i que serveix per a subjectar-hi els flocs i els estais del trinquet
bauquière
<title type="display">bauquière</title>
Pronúncia: bokjɛʀ
femení marina, marítim contubal m.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
bauquière
femení marina, marítim contubal m © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Baurat -rätin
<title type="display">Baurat -rätin</title>
masculí i femení inspector(a) m f d’obres.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Baurat -rätin
masculí i femení inspectora m f d’obres © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
bausa
<title type="display">bausa</title>
femení americanisme familiarment [pereza] mandra.
bausa
femení americanisme familiarment pereza mandra
bausador
| bausadora
<title type="display">bausador</title>
Accessory
Partició sil·làbica: bau_sa_dor
Etimologia: de l’ant. bausar ‘enganyar, trair’, d’origen incert, relacionat amb el fr. ant. boisier ‘traïdor’, i aquest, amb l’al. böse ‘dolent’
Etimologia: de l’ant. bausar ‘enganyar, trair’, d’origen incert, relacionat amb el fr. ant. boisier ‘traïdor’, i aquest, amb l’al. böse ‘dolent’
Body
- adjectiu i masculí i femení antigament Perjur, traïdor.
- masculí i femení història del dret Als segles XI-XV, persona que cometia delicte de bausia.
bausador
| bausadora
adjectiu i masculí i femení antigament Perjur, traïdor masculí i femení història del dret Als segles XI-XV, persona que cometia delicte de bausia
bausán
-ana
<title type="display">bausán</title>
-
masculí i femení
- poc freqüent [maniquí] maniquí amb armadura.
- figuradament i poc freqüent [bobo] pallús -ussa, beneit -a, gamarús -ussa, sabatot m, totxo -a.
- americanisme familiarment [holgazán] gandul -a.
bausán
-ana
masculí i femení poc freqüent maniquí maniquí amb armadura figuradament i poc freqüent bobo pallús -ussa , beneit -a , gamarús -ussa , sabatot m , totxo -a americanisme familiarment holgazán gandul -a
Bausch
<title type="display">Bausch</title>
-
masculí
[-(e)s, -e od -ë]
- [Watte] tap.
- [Kleid] estuf(ament), bossa f, bufa f.
- in Bausch u. Bogen a l’engròs.
- a ull.
- tot barrejat en una pila.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Bausch
masculí -es, -e od -ë Watte tap Kleid estufament, bossa f , bufa f in Bausch u Bogen a l’engròs a ull tot barrejat en una pila © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Bauschen
masculí -s, - Bausch © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
bauschen
<title type="display">bauschen</title>
-
verb transitiu
- inflar, estufar.
- botir.
- s. bauschen (re)inflar-se, estufar-se.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
bauschen
verb transitiu inflar, estufar botir s bauschen reinflar-se, estufar-se © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU