verb transitiu [-et, -ete, hat be-et] combatre, fer la guerra (a).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -e]
1. manament, ordre f.
2. [Kommando] comandament.
3. auf Befehl von per ordre de.
4. zu Befehl! a les (seves) ordres!
5. den Befehl führen über tenir el comandament sobre.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [befiehlt, befahl, hat befohlen]
1. manar, comandar, ordenar.
2. literari s-e Seele Gott befehlen encomanar la seva ànima a Déu.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu [Ton] imperiós.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. comandar, manar.
2. [Revolte] capitanejar, acabdillar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení lingüística, gramàtica imperatiu m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení comandament m.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -] cap, comandant.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu manaire, autoritari.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí lloc de comandament.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU