Es mostren 594823 resultats

beina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beina</title>

Accessory
Partició sil·làbica: bei_na
Etimologia: del ll. vagīna, íd., a través de la variant primitiva baĭna, vigent fins a final de l’edat mitjana 1a font: s. XIV
Body
    femení
    1. Estoig de la fulla d’una espasa, d’una daga, d’un punyal i d’altres armes i de certs instruments tallants o punxants, com tisores, punxons, etc. Tornar el sabre a la beina.
    2. per analogia Funda de forma allargada. Una beina de paraigua.
    1. Doblec en la vora d’una peça de roba per on hom fa passar una veta, una goma, etc.
    2. Doblec en la vora d’una vela, per on passa un cap.
  1. anatomia animal Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan.
  2. anatomia vegetal Base eixamplada de les fulles, que envolta parcialment o totalment la tija sobre la qual s’insereix.
  3. armament Part del cartutx on s’allotja la càrrega de projecció d’un tret.
  4. física nuclear Protecció estanca que envolta el combustible nuclear d’un reactor per tal d’evitar que s’escampin els productes de fissió i contaminin el refrigerant.
  5. fusteria Reforç metàl·lic de l’esquena d’alguns xerracs.

beina

beina


<title type="display">beina</title>

    femení
  1. (Messer-, Degen-)Scheide f.
  2. Futteral n.
  3. Hülle f.
  4. botànica Hülse, Schote f.
  5. nàutica Segel- oder Flaggen-saum m (zum Durchziehen der Leinen).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

beina

beina

beina

beina

<title type="display">beina</title>

femení mil [d'espasa] guaina, federo m. || [funda] astuccio m, custodia, federa. || bot baccello m, capsula, guscio m. || [doblec] guaina. || [de cartutx] bossolo m, cartuccia. || anat guaina.

beina

beina

<title type="display">beina</title>

    [! Sense dièresi]
    nom femení
  1. La beina d'una espasa, d'un punyal, d'un ganivet o d'unes tisores és la funda on es guarden perquè no tallin o punxin. També es diu beina la funda d'un paraigua o d'una escopeta.
  2. La beina d'un cartutx és la part on hi ha la càrrega explosiva que fa sortir la bala.
  3. La beina d'una fulla d'algunes plantes és un eixamplament del pecíol en el lloc on aquest s'uneix amb la tija. La beina envolta i recobreix un tros de la tija.
embeinar

beina

beina


<title type="display">beina</title>

Pronúncia: bɛ́jnə
    femení
  1. [d'espasa, etc] gaine, fourreau m.
    • [funda] housse.
  2. [doblec] coulisse.
    • [d'una vela] gaine.
  3. botànica [de pèsols, mongetes] gousse, cosse.
  4. anatomia [d'un òrgan] gaine.
  5. [d'un cartutx] douille.
  6. [d'un xerrac] dosseret m.

beina

beinah(e)


<title type="display">beinah(e)</title>

    adverbi
  1. més o menys.
  2. uns (unes).
  3. gairebé, quasi (bei Zahlen).
  4. [um e. Haar] de poc, per poc.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

beinah(e)

Beiname

Beiname

Beinbruch

Beinbruch

beiner

beiner