Es mostren 594827 resultats

bellugar


<title type="display">bellugar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. bellugar
    1. GERUNDI

    2. bellugant
    1. PARTICIPI

    2. bellugat
    3. bellugada
    4. bellugats
    5. bellugades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. bellugo
      3. bellugues
      4. belluga
      5. belluguem
      6. bellugueu
      7. belluguen
      1. IMPERFET

      2. bellugava
      3. bellugaves
      4. bellugava
      5. bellugàvem
      6. bellugàveu
      7. bellugaven
      1. PASSAT

      2. belluguí
      3. bellugares
      4. bellugà
      5. bellugàrem
      6. bellugàreu
      7. bellugaren
      1. FUTUR

      2. bellugaré
      3. bellugaràs
      4. bellugarà
      5. bellugarem
      6. bellugareu
      7. bellugaran
      1. CONDICIONAL

      2. bellugaria
      3. bellugaries
      4. bellugaria
      5. bellugaríem
      6. bellugaríeu
      7. bellugarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. bellugui
      3. belluguis
      4. bellugui
      5. belluguem
      6. bellugueu
      7. belluguin
      1. IMPERFET

      2. bellugués
      3. belluguessis
      4. bellugués
      5. belluguéssim
      6. belluguéssiu
      7. belluguessin
    1. IMPERATIU

    2. belluga
    3. bellugui
    4. belluguem
    5. bellugueu
    6. belluguin

bellugar

bellugar


<title type="display">bellugar</title>

Pronúncia: bəʎuɣá
    verb transitiu
  1. [objecte] to move.
  2. to shift.
  3. to move about.
  4. to move along.
  5. [cap] to shake.
  6. to nod.
  7. [cua] to wag.
  8. mecànica to drive, power, work.
  9. to pull.
  10. verb intransitiu
  11. to shake.
  12. to move convulsively.
  13. to move, stir.
  14. [dent] to be loose.
  15. verb pronominal
  16. to move, stir.
  17. to move about.
  18. figuradament to move oneself, get a move on.
  19. to be on the move.
  20. fer bellugar to move.
  21. no et belluguis! don't move
  22. belluga't! move yourself!, get a move on!
  23. que ningú no bellugui! nobody move!, don't anybody move!

bellugar

bellugar

<title type="display">bellugar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Fer moure una cosa i especialment una part del cos, desplaçant-la. Quan fem gimnàstica belluguem molt els braços i les cames.
  2. usat amb pronom
  3. bellugar-se és moure's, passar d'un lloc a un altre, no estar quiet. Quan fa vent les fulles dels arbres es belluguen. També diem que a algú se li belluga un queixal, que un clau que no està ben fixat es belluga i que els peixos acabats de pescar encara es belluguen.
bellugadís, bellugadissa, bellugueig

bellugar

bellugar


<title type="display">bellugar</title>

Pronúncia: bəʎuɣá
    verb transitiu
  1. remuer. Bellugar el cap, les cames, remuer la tête, les jambes.
  2. verb intransitiu
  3. remuer, bouger.
  4. verb pronominal
  5. [moure's] bouger intr.
  6. [no estar quiet] bouger intr, remuer intr. Sempre es belluga, il bouge toujours.
  7. figuradament se remuer. Avui cal bellugar-se per a obtenir una plaça, aujourd'hui il faut se remuer pour obtenir une place.
  8. belluga't remue-toi (secoue-toi).

bellugar

bellugar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bellugar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *bullĭcare ‘borbollejar’, ‘posar-se en ebullició’, der. del ll. bullire ‘bullir’, amb alteració de la seva forma resultant bullegar o bulligar, encara avui dialectal 1a font: s. XV
Body
    verb
    1. transitiu Fer moure una cosa, especialment una part del cos, desplaçant-la lleugerament. D’ençà d’aquella caiguda, no ha bellugat més la cama.
    2. pronominal Moure’s desplaçant-se lleugerament. Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen.
    3. pronominal No estar quiet. La mainada sempre es belluga.
    4. belluga’t! Mou-te, ves de pressa.
    5. fer bellugar Fer que algú o alguna cosa es bellugui.
  1. pronominal figuradament Fer passos, diligències, etc., per aconseguir alguna cosa. Bellugar-se molt per obtenir una plaça vacant.
  2. intransitiu
    1. Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment. Aquell peix és molt fresc: encara belluga.
    2. Ésser capaç de moure’s pel fet de no estar ben fixat. Té un queixal que li belluga.

bellugar

bellugó

bellugó

bellugó

bellugó

bellugó

bellugó