Es mostren 594827 resultats

benedictí
-ina

benedictí
-ina

benedictí

<title type="display">benedictí</title>

    adjectiu
  1. Que està relacionat amb sant Benet o amb els benedictins i les benedictines.
  2. nom masculí i femení
  3. Monjo o monja que viu segons els ensenyaments de sant Benet. Els monjos de Montserrat són benedictins.

benedictí

benedictí
| benedictina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">benedictí</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ecl. benedictinus, der. de Benedictus, nom de sant Benet (480 ?- 547 ?), patriarca del monaquisme occidental
Body
    cristianisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Benet o als religiosos que segueixen la seva regla.
  2. masculí i femení Monjo o monja que segueix la regla de sant Benet.
  3. masculí i femení En sentit estricte, membre d’alguna de les congregacions monàstiques confederades sota l’abat primat, que constitueixen l’orde benedictí o de sant Benet.
  4. treball de benedictí Treball que exigeix recerques llargues i pacients.

benedictí
| benedictina

benedictí
-ina


<title type="display">benedictí</title>

Pronúncia: bənəðiktí
    adjectiu i masculí i femení
  1. cristianisme bénédictin -e.
  2. treball de benedictí figuradament travail de bénédictin.
  3. masculí
  4. [licor] bénédictine f.

benedictí
-ina

bénédictin
-ine


<title type="display">bénédictin</title>

Pronúncia: benediktɛ̃ -in
    adjectiu
  1. benedictí -ina.
  2. travail de bénédictin figuradament feina de benedictí (o de monjo).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bénédictin
-ine

Benedictine

Benedictine

benedictino
-na

benedictino
-na

bénédiction


<title type="display">bénédiction</title>

Pronúncia: benediksjɔ̃
    femení
  1. benedicció.
  2. bénédiction nuptiale benedicció nupcial.
  3. être une bénédiction figuradament ésser una benedicció (o un bé de Déu).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bénédiction

benediction

benediction

Benedicto

Benedicto