Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

■ biaix

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">biaix</title>

Partició sil·làbica: bi_aix
Etimologia: d’origen incert, potser de l’oc. biais, íd., der. de biaissar ‘apartar-se, obliquar’, provinent del ll. anxiari ‘turmentar-se’ amb el prefix pejoratiu bi(s)- 1a font: s. XIV, Llull

masculí

1. Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa. Fer biaix un camí.
2. al biaix (o de biaix) locució adverbial En disposició obliqua. Unes faldilles tallades al biaix. Una banda que va de biaix.
Cosa tallada al biaix, obliquament. Posar un biaix al volt del coll d’un vestit.
estadística i informàtica
1. Predisposició o inclinació que fa que el resultat d’una mesura s’aparti de l’esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques.
2. Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors.
3. biaix d’ordenació Predisposició d’una distribució o seqüència a apartar-se de l’ordenació que fora esperable si la distribució o seqüència es presentés realment a l’atzar.
haver-hi molt de biaix (entre dues coses) figuradament Haver-hi molta diferència.
treure els biaixos figuradament Cercar economies; estalviar.

■ biaix

masculí Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa Fer biaix un camí al biaix o de biaix locució adverbial En disposició obliqua Unes faldilles tallades al biaix Una banda que va de biaix Cosa tallada al biaix, obliquament Posar un biaix al volt del coll d’un vestit estadística i informàtica Predisposició o inclinació que fa que el resultat d’una mesura s’aparti de l’esperada objectivament segons les lleis físiques o probabilístiques Mesura de la descompensació d’un conjunt d’errors biaix d’ordenació Predisposició d’una distribució o seqüència a apartar-se de l’ordenació…

biaix

<title type="display">biaix</title>

nom masculí

El biaix d'una cosa és la direcció obliqua, en diagonal, que té o que pren. El biaix de la torre de Pisa és cada vegada més gran.

locució que fa d’adverbi

de biaix o al biaix és en diagonal. Si llesqueu l'embotit de biaix, els talls sortiran més llargs.

esbiaixar

biaix

nom masculí El biaix d'una cosa és la direcció obliqua, en diagonal, que té o que pren El biaix de la torre de Pisa és cada vegada més gran locució que fa d’adverbi de biaix o al biaix és en diagonal Si llesqueu l'embotit de biaix, els talls sortiran més llargs esbiaixar

biaix

<title type="display">biaix</title>

masculí

Schräge f.
[Nähen] Schrägstreifen m.
treure els biaixos figuradament einsparen.
al biaix, de biaix schräg, quer.

biaix

masculí Schräge f Nähen Schrägstreifen m treure els biaixos figuradament einsparen al biaix, de biaix schräg, quer © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

biaix

<title type="display">biaix</title>

Pronúncia: biáʃ

masculí

biais. El biaix d'una paret, le biais d'un mur.
[cosa tallada al biaix] biais. Posar un biaix, mettre un biais.
al (de) biaix de (en) biais.
fer biaix [un camí, etc] tourner (obliquer).
haver-hi molt de biaix figuradament [entre dues coses] y avoir une grande différence (une divergence, une discordance).
treure els biaixos figuradament [estalviar] se serrer la ceinture.

biaix

masculí biais El biaix d'una paret , le biais d'un mur cosa tallada al biaix biais Posar un biaix , mettre un biais al de biaix de en biais fer biaix un camí, etc tourner obliquer haver-hi molt de biaix figuradament entre dues coses y avoir une grande différence une divergence, une discordance treure els biaixos figuradament estalviar se serrer la ceinture