Es mostren 594815 resultats

biga

biga

jàssera o jàssena, biga gruixuda que sosté altres bigues.
serrera o carena, biga llarga que va d'un cap a l'altre de la teulada i serveix de llom per a sostenir les altres.
sobrellinda, biga sobre el buit d'una porta o finestra.
cairat o cabiró, biga petita, de secció quadrada o rectangular.
llata, biga estreta que serveix per a sostenir les teules.
bau, biga de la coberta de la nau.
bigam o embigat, conjunt de bigues.


© Manuel Franquesa

biga

biga

biga

Body
    nòm f Pèça de husta, de metau o de beton armat que se hè a servir entà sostier eth losat des cases o coma element de supòrt orizontau enes construccions en generau.

    Català: biga

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

biga

biga

biga

    femení
  1. construcció viga.
  2. història [carro] biga.
  3. [d'una premsa de lliura] viga.
  4. biga carenera construcció parhilera, cumbrera, hilera.
  5. biga de gelosia construcció viga de celosía.
  6. biga de l'esquena anatomia [columna vertebral] espina dorsal, espinazo, columna vertebral.
  7. biga mestra construcció viga maestra.
  8. comptar les bigues figuradament i familiarment [badar] contar (o estar contando, o ponerse a contar) las vigas, mirar a (o pensar en) las musarañas.
  9. portar la biga figuradament i familiarment [estar embriagat] llevar un tablón, estar borracho, estar como una cuba, estar trompa.

biga

biga

biga

femení [carro romano] biga.

biga

biga

biga

femení constr trave. || [de ferro en forma de doble T] putrella. || [travessera] traversa, trave. || hist [carro] biga. || biga carenera constr spina. || biga de l'esquena fig spina dorsale, colonna vertebrale. || biga mestra trave maestra. || comptar les bigues fig [badar] essere con la testa fra le nuvole (o distratto, o assente). || portar la biga fig essere fatto (o sbronzo), avere una sbornia, essere brillo.

biga

biga

biga

    femení
  1. construcció Balken m, Träger m.
  2. història Biga f.
  3. biga mestra construcció Tragbalken m.
  4. figuradament i familiarment biga de l'esquena Rückgrat n, Wirbelsäule f.
  5. comptar les bigues (vor sich hin) dösen.
  6. portar la biga einen in der Krone haben.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

biga

biga

biga

[! Amb B]
nom femení Una biga és una barra grossa de fusta o de ferro que es fa servir per a aguantar el sostre de les cases.
embigar

biga

biga

biga

Pronúncia: bíɣə
    femení
  1. construcció poutre, solive.
  2. història [carro] bige m.
  3. biga carenera construcció faîtage.
  4. biga de l'esquena familiarment [columna vertebral] colonne vertébrale.
  5. biga mestra construcció poutre maîtresse.
  6. comptar les bigues figuradament i familiarment [badar] bayer aux corneilles (être dans les nuages, regarder les mouches voler).
  7. portar la biga figuradament i familiarment [estar embriagat] être soûl, être ivre (avoir une cuite).

biga

biga1

biga

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser del ll. bīga (v. biga2) 1a font: s. XI
Body
    femení
  1. Peça de fusta llarga i robusta, de dimensions variables, però que excedeix la llargària del cos humà.
  2. construcció i tecnologia
    1. Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
    2. biga carenera (o serrera, o comunera) Biga situada al capdamunt d’una encavallada formant la carena o aresta d’unió dels dos vessants d’una teulada.
    3. biga mestra jàssera 2.
    4. biga tremujal tremujal 1.
  3. oleïcultura, indústries oleícoles En l’antiga premsa de lliura, barra d’una gran llargada que multiplicava la força aplicada a un dels seus extrems i la transmetia damunt la pila de cofins.
  4. biga de l’esquena Columna vertebral.
  5. biga del foc Biga que hi ha a les cuines i que serveix per a penjar-hi les olles.
  6. comptar les bigues figuradament Distreure’s en una conversa, etc.
  7. portar la biga figuradament Estar embriagat.


  8. Vegeu també:
    biga2

biga1

biga2

biga

Accessory
Etimologia: del ll. bīga, íd.
Body
femení història Carro tirat per dos cavalls usat per a la guerra, les curses i el transport.


Vegeu també:
biga1

biga2