Es mostren 594815 resultats

bis2

bis

nom masculí En un concert o un altre espectacle, es fa un bis quan els espectadors aplaudeixen molt i els músics o actors repeteixen una part de l'espectacle.


Vegeu també:
bis1

bis2

bis2

bis

Pronúncia: bis
    adverbi
  1. bis. Le numéro 15 bis, el número 15 bis.
  2. masculí i interjecció
  3. música bis.


  4. Vegeu també:
    bis1

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bis2

bis2

bis

Accessory
Homòfon: vis
Etimologia: probablement de l’ant. bis ‘gris fosc’, pel color del peix, d’origen incert
Body
masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids (Scomber japonicus), semblant al verat, però més petit i d’ulls més grossos.


Vegeu també:
bis1

bis2

bis-

bis-

Body
  1. Prefix, del llatí bis, que significa ‘dos, dues vegades, doblement’. Ex.: bisanual.
  2. química
    1. Prefix que en la nomenclatura sistemàtica indica la presència, en una molècula, de dos radicals o de dos lligands iguals de nom més o menys complex i que ha d’ésser emprat en comptes del prefix di- quan aquest pot induir a error.
    2. Prefix emprat excepcionalment en alguns noms trivials en substitució dels prefixos bi- o di-. Ex.: colorant bisazoic.

bis-

bisa

bisa

Pronúncia: bízə
femení [vent] bise.

bisa

bisa

bisa

Body
femení meteorologia Vent del nord o del nord-est, sec, a vegades molt calent, que bufa travessant una part de Suïssa, el nord d’Itàlia i el sud de França.

bisa

Traducció

bisabuelo -la

bisabuelo

masculí i femení besavi -àvia.

bisabuelo -la

bisagra

bisagra

    femení
  1. [de puerta, etc] frontissa.
  2. [de zapatero] bitzega.

bisagra

bisaia

bisaia

Accessory
Partició sil·làbica: bi_sa_ia
Body
adjectiu i masculí i femení etnologia i lingüística Visaia.

bisaia

bisaïeul -eule

bisaïeul

Pronúncia: bizajœl
masculí i femení [pl -s -es] besavi -àvia.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

bisaïeul -eule