<title type="display">blanquejador</title>
Pronúncia: bləŋkəʒəðó
-
adjectiu
- whitening. masculí
- bleacher.
Es mostren 594827 resultats
blanquejador
-a
blanquejador
-a
adjectiu whitening masculí bleacher
blanquejador
-a
<title type="display">blanquejador</title>
Pronúncia: bləŋkəʒəðó
blanquejador
-a
masculí i femení operari blanchisseur -euse • adober
blanquejador
-a
<title type="display">blanquejador</title>
masculí i femení Bleicher(in) m (f).
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
blanquejador
-a
masculí i femení Bleicherin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
blanquejador
| blanquejadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquejador</title>
Accessory
Etimologia: de blanquejar
Body
masculí i femení Operari, industrial, dedicat al blanqueig.
■
blanquejador
| blanquejadora
masculí i femení Operari, industrial, dedicat al blanqueig
blanquejant
<title type="display">blanquejant</title>
-
adjectiu
- [que blanqueja] que blanquea.
- [cabells] encanecido -da. masculí
- blanqueador.
blanquejant
adjectiu que blanqueja que blanquea cabells encanecido -da masculí blanqueador
■
blanquejant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blanquejant</title>
Accessory
Etimologia: de blanquejar
Body
- adjectiu Que blanqueja.
- masculí química industrial Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, les oxida o les redueix a formes incolores.
■
blanquejant
adjectiu Que blanqueja masculí química industrial Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, les oxida o les redueix a formes incolores
blanquejant
<title type="display">blanquejant</title>
masculí Bleichmittel n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
blanquejant
masculí Bleichmittel n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
blanquejant
<title type="display">blanquejant</title>
Pronúncia: bləŋkəʒán
adjectiu [que blanqueja] blanchissant -e.
blanquejant
adjectiu que blanqueja blanchissant -e
blanquejar
<title type="display">blanquejar</title>
blanquejar
v intr tirar a blanc v tr → emblanquinar → descolorir → legalitzar © Manuel Franquesa
blanquejar
<title type="display">blanquejar</title>
-
verb intransitiu
- [mostrar la blancor] blanquear.
- [tirar a blanc] blanquear. verb transitiu
- [emblanquinar] blanquear, encalar, enjalbegar, jalbegar.
- [adobar pells] curtir, adobar.
- [sucre, teixits, etc] blanquear.
- [diner negre] blanquear.
blanquejar
verb intransitiu mostrar la blancor blanquear tirar a blanc blanquear verb transitiu emblanquinar blanquear , encalar , enjalbegar , jalbegar adobar pells curtir , adobar sucre, teixits, etc blanquear diner negre blanquear