Es mostren 594827 resultats

blasfemar


<title type="display">blasfemar</title>

    verb intransitiu
  1. blasfemar. Blasfemar contra Déu, blasfemar contra Dios.
    2. verb transitiu
  2. [ultratjar amb blasfèmies] ultrajar, ofender, blasfemar contra (o de). Blasfemar el nom de Déu, ultrajar el nombre de Dios. Blasfemar la virtut, blasfemar de la virtud.

blasfemar

verb intransitiu blasfemar Blasfemar contra Déu , blasfemar contra Dios verb transitiu ultratjar amb blasfèmies ultrajar , ofender , blasfemar contra o de Blasfemar el nom de Déu , ultrajar el nombre de Dios Blasfemar la virtut , blasfemar de la virtud
Diccionari Castellà Català

blasfemar

blasfemar

verb intransitiu blasfemar decir palabras soeces renegar , dir renecs o pecats blasfemar de renegar de
Diccionari de sinònims Franquesa

blasfemar

blasfemar

v intr flastomar o blastomar renegar cargolar un renec fam v tr → ultratjar © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blasfemar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">blasfemar</title>

Etimologia: del ll. cristià blasphemare, íd., i aquest, del gr. blasphēméō ‘difamar, injuriar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. intransitiu Proferir blasfèmies. Blasfemar contra Déu.
  2. transitiu Ultratjar amb blasfèmies. Blasfemar el nom de Déu.

■ blasfemar

verb intransitiu Proferir blasfèmies Blasfemar contra Déu transitiu Ultratjar amb blasfèmies Blasfemar el nom de Déu
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

blasfemar

<title type="display">blasfemar</title>

verb intransitiu bestemmiare tr, maledire tr, blasfemare ant. Blasfemar contra Déu, bestemmiare Iddio.

verb transitiu [ultratjar amb blasfèmies] bestem miare, ingiuriare, maledire.

blasfemar

verb intransitiu bestemmiare tr , maledire tr , blasfemare ant Blasfemar contra Déu , bestemmiare Iddio verb transitiu ultratjar amb blasfèmies bestem miare, ingiuriare, maledire
DIDAC Diccionari escolar

blasfemar

blasfemar

verb Dir blasfèmies blasfem
Diccionari Català francès

blasfemar


<title type="display">blasfemar</title>

Pronúncia: bləsfəmá
    verb intransitiu
  1. religió blasphémer.
    2. verb transitiu
  2. [ultrajar amb blasfèmies] blasphémer tr i intr. Blasfemar la virtut, blasphémer contre la vertu (blasphémer la vertu). Blasfemar el nom de Déu, blasphémer contre le nom de Dieu.

blasfemar

verb intransitiu religió blasphémer verb transitiu ultrajar amb blasfèmies blasphémer tr i intr Blasfemar la virtut , blasphémer contre la vertu blasphémer la vertu Blasfemar el nom de Déu , blasphémer contre le nom de Dieu
Diccionari de sinònims Franquesa

blasfèmia

blasfèmia

flastomia o blastomia renec imprecació maledicció © Manuel Franquesa
Diccionari Català francès

blasfèmia

blasfèmia

femení religió blasphème m
Diccionari Català Castellà

blasfèmia

blasfèmia

femení blasfemia