Es mostren 594827 resultats

blasmador
-a

blasmador
-a

adjectiu reproachful , censorious masculí i femení blamer , censorious person
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ blasmador
| blasmadora

■ blasmador
| blasmadora

adjectiu i masculí i femení Que blasma
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

blasmador
-a

blasmador
-a

adjectiu i masculí i femení qui blâme , désapprobateur -trice , réprobateur -trice
Diccionari Català Anglès

blasmar


<title type="display">blasmar</title>

Pronúncia: bləzmá
    verb transitiu
  1. to blame.
  2. to find fault with.
  3. to pass censure on.
  4. blasmar algú d'haver fet alguna cosa to blame someone for doing something.

blasmar

verb transitiu to blame to find fault with to pass censure on blasmar algú d'haver fet alguna cosa to blame someone for doing something
Conjugador Català

blasmar


<title type="display">blasmar</title>

    1. INFINITIU

    1. blasmar

    2. GERUNDI

    1. blasmant

    3. PARTICIPI

    1. blasmat
    2. blasmada
    3. blasmats
    4. blasmades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. blasmo
      2. blasmes
      3. blasma
      4. blasmem
      5. blasmeu
      6. blasmen

      2. IMPERFET

      1. blasmava
      2. blasmaves
      3. blasmava
      4. blasmàvem
      5. blasmàveu
      6. blasmaven

      3. PASSAT

      1. blasmí
      2. blasmares
      3. blasmà
      4. blasmàrem
      5. blasmàreu
      6. blasmaren

      4. FUTUR

      1. blasmaré
      2. blasmaràs
      3. blasmarà
      4. blasmarem
      5. blasmareu
      6. blasmaran

      5. CONDICIONAL

      1. blasmaria
      2. blasmaries
      3. blasmaria
      4. blasmaríem
      5. blasmaríeu
      6. blasmarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. blasmi
      2. blasmis
      3. blasmi
      4. blasmem
      5. blasmeu
      6. blasmin

      2. IMPERFET

      1. blasmés
      2. blasmessis
      3. blasmés
      4. blasméssim
      5. blasméssiu
      6. blasmessin

    6. IMPERATIU

    1. blasma
    2. blasmi
    3. blasmem
    4. blasmeu
    5. blasmin

blasmar

INFINITIU blasmar GERUNDI blasmant PARTICIPI blasmat blasmada blasmats blasmades INDICATIU PRESENT blasmo blasmes blasma blasmem blasmeu blasmen IMPERFET blasmava blasmaves blasmava blasmàvem blasmàveu blasmaven PASSAT blasmí blasmares blasmà blasmàrem blasmàreu blasmaren FUTUR blasmaré blasmaràs blasmarà blasmarem blasmareu blasmaran CONDICIONAL blasmaria blasmaries blasmaria blasmaríem blasmaríeu blasmarien SUBJUNTIU PRESENT blasmi blasmis blasmi blasmem blasmeu blasmin IMPERFET blasmés blasmessis blasmés blasméssim blasméssiu blasmessin IMPERATIU blasma blasmi blasmem blasmeu blasmin
Diccionari de sinònims Franquesa

blasmar


<title type="display">blasmar</title>

desaprovar
censurar
vituperar
reprovar
improvar
condemnar (→)
reprotxar
anatematitzar
renyar
reptar
recriminar
reprendre
bonegar
fustigar (fig.). Fustigar el vici, un mal costum.
declamar (intr.), parlar amb vehemència contra alguna cosa.
deslloar
flagel·lar. Flagel·lava els vicis i mals costums.
titllar
apitrar, blasmar greument.
estigmatitzar, íd.
satiritzar, blasmar satíricament.
dir quatre fàstics (a algú), blasmar-lo greument.
improperar
tirar llatinades, proferir paraules de blasme contra un vici o defecte.
Antònims: Lloar. Elogiar.


© Manuel Franquesa

blasmar

desaprovar censurar vituperar reprovar improvar condemnar → reprotxar anatematitzar renyar reptar recriminar reprendre bonegar fustigar fig Fustigar el vici, un mal costum declamar intr , parlar amb vehemència contra alguna cosa deslloar flagellar Flagellava els vicis i mals costums titllar apitrar , blasmar greument estigmatitzar , íd satiritzar , blasmar satíricament dir quatre fàstics a algú, blasmar-lo greument improperar tirar llatinades , proferir paraules de blasme contra un vici o defecte Antònims Lloar Elogiar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

blasmar


<title type="display">blasmar</title>

    verb transitiu
  1. [algú] vituperar, censurar, reprobar. Blasmar algú per la seva conducta, vituperar a alguien por su conducta.
  2. [quelcom] censurar, reprobar, desaprobar, afear, vituperar. Blasmar la conducta, els actes, d'algú, censurar la conducta, los actos, de alguien.

blasmar

verb transitiu algú vituperar , censurar , reprobar Blasmar algú per la seva conducta , vituperar a alguien por su conducta quelcom censurar , reprobar , desaprobar , afear , vituperar Blasmar la conducta, els actes, d'algú , censurar la conducta, los actos, de alguien
Diccionari Català Italià

blasmar

<title type="display">blasmar</title>

verb transitiu biasimare, rimproverare, criticare, censurare, riprovare, disapprovare. Blasmar algú per la seva conducta, biasimare (o rimproverare) qualcuno per il suo comportamento.

blasmar

verb transitiu biasimare, rimproverare, criticare, censurare, riprovare, disapprovare Blasmar algú per la seva conducta , biasimare o rimproverare qualcuno per il suo comportamento
DIDAC Diccionari escolar

blasmar

<title type="display">blasmar</title>

verb Desaprovar una persona, creure que les seves actituds són incorrectes. És comprensible blasmar els amics que et deixen quan els necessites.
blasmable, blasmador, blasme

blasmar

verb Desaprovar una persona, creure que les seves actituds són incorrectes És comprensible blasmar els amics que et deixen quan els necessites blasmable , blasmador , blasme
Diccionari Català Alemany

blasmar

blasmar

verb transitiu literàriament tadeln, rügen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat