Es mostren 594827 resultats

blasmar

blasmar

blasmar


<title type="display">blasmar</title>

Pronúncia: bləzmá
    verb transitiu
  1. [algú] blâmer, critiquer, désapprouver, réprouver, stigmatiser.
  2. [quelcom] critiquer, désapprouver, réprouver, désavouer. Blasmar la conducta i els actes d'algú, désapprouver la conduite et les agissements de quelqu'un.

blasmar

blasme

blasme

blasme

blasme

blasme

blasme

blasme


<title type="display">blasme</title>

desaprovació
censura
vituperi o vituperació
reprovació
condemnació o condemnament
infàmia, blasme públic per una cosa deshonorant.
improvació
retret
reprotxe
miquel, blasme o reprotxe inesperat, que mortifica o humilia.
reny o renyada, blasme sever.
regany o brugol
recriminació
deslloança
fustigació (d'un vici, dels mals costums, etc.)
titlla
anatema (fig.). Ell mereix l'anatema de tots.
improperi
crítica
sàtira, obra en què l'autor blasma, ridiculitzant-los, els defectes o els vicis.
animadversió, crítica adversa, severa.
invectiva
Compareu: filípica


© Manuel Franquesa

blasme

blasme

blasme

blasme

blasme

blasme

blasme

Blasmusik

Blasmusik