Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

bleir

<title type="display">bleir</title>

1. bleir
1. bleint
1. bleït
2. bleïda
3. bleïts
4. bleïdes
1. 1. bleeixo
  2. bleeixes
  3. bleeix
  4. bleïm
  5. bleïu
  6. bleeixen
2. 1. bleïa
  2. bleïes
  3. bleïa
  4. bleíem
  5. bleíeu
  6. bleïen
3. 1. bleí
  2. bleïres
  3. bleí
  4. bleírem
  5. bleíreu
  6. bleïren
4. 1. bleiré
  2. bleiràs
  3. bleirà
  4. bleirem
  5. bleireu
  6. bleiran
5. 1. bleiria
  2. bleiries
  3. bleiria
  4. bleiríem
  5. bleiríeu
  6. bleirien
1. 1. bleeixi
  2. bleeixis
  3. bleeixi
  4. bleïm
  5. bleïu
  6. bleeixin
2. 1. bleís
  2. bleïssis
  3. bleís
  4. bleíssim
  5. bleíssiu
  6. bleïssin
1. bleeix
2. bleeixi
3. bleïm
4. bleïu
5. bleeixin

bleir

INFINITIU bleir GERUNDI bleint PARTICIPI bleït bleïda bleïts bleïdes INDICATIU PRESENT bleeixo bleeixes bleeix bleïm bleïu bleeixen IMPERFET bleïa bleïes bleïa bleíem bleíeu bleïen PASSAT bleí bleïres bleí bleírem bleíreu bleïren FUTUR bleiré bleiràs bleirà bleirem bleireu bleiran CONDICIONAL bleiria bleiries bleiria bleiríem bleiríeu bleirien SUBJUNTIU PRESENT bleeixi bleeixis bleeixi bleïm bleïu bleeixin IMPERFET bleís bleïssis bleís bleíssim bleíssiu bleïssin IMPERATIU bleeix bleeixi bleïm bleïu bleeixin

bleir

<title type="display">bleir</title>

verb transitiu bruciare, scottare.

verb pronominal bruciarsi, bruciacchiarsi, scottarsi.

bleir

verb transitiu bruciare, scottare verb pronominal bruciarsi, bruciacchiarsi, scottarsi

bleir

<title type="display">bleir</title>

verb transitiu

quemar, abrasar. Fa un sol que bleeix, hace un sol que abrasa.

verb pronominal

quemarse.
[el menjar] socarrarse. S'ha bleït la carn, la carne se ha socarrado.

bleir

verb transitiu quemar , abrasar Fa un sol que bleeix , hace un sol que abrasa verb pronominal quemarse el menjar socarrarse S'ha bleït la carn , la carne se ha socarrado

bleir

<title type="display">bleir</title>

Pronúncia: bləí

verb transitiu

to burn.
to scorch, blaze.

bleir

verb transitiu to burn to scorch , blaze

bleir

<title type="display">bleir</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]

verb Cremar, abrusar. Les paelles acabades de sortir del foc bleeixen les mans. Els pins es bleeixen quan hi ha un incendi.

bleir

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Cremar, abrusar Les paelles acabades de sortir del foc bleeixen les mans Els pins es bleeixen quan hi ha un incendi

■ bleir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bleir</title>

Partició sil·làbica: ble_ir
Etimologia: d’origen incert, possiblement de l’arrel indoeuropea bhle-, bhel- ‘esgrogueït, moradenc’, sense que es pugui precisar si és preromana o germànica 1a font: c. 1880

verb

1. transitiu Cremar, abrusar. No toqueu això sense drap, que bleeix les mans.
2. pronominal Cremar-se, socarrar-se. S’ha bleït el peix.
transitiu Apallissar. El bleïen a cops d’escombra.

■ bleir

verb transitiu Cremar, abrusar No toqueu això sense drap, que bleeix les mans pronominal Cremar-se, socarrar-se S’ha bleït el peix transitiu Apallissar El bleïen a cops d’escombra