Es mostren 594823 resultats

■ bocabadat
| bocabadada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bocabadat</title>

Etimologia: de boca i badar 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que té la boca oberta.
    2. figuradament Admirat, sorprès, meravellat. Amb aquelles explicacions els deixà tots bocabadats.
  2. adjectiu Que bada.
  3. masculí botànica
    1. Cassoleta.
    2. Gènere de bolets de l’ordre de les pezizals (Acetabula sp), en forma de copa sostinguda per una cama relativament curta marcada per plecs longitudinals.

■ bocabadat
| bocabadada

adjectiu Que té la boca oberta figuradament Admirat, sorprès, meravellat Amb aquelles explicacions els deixà tots bocabadats adjectiu Que bada masculí botànica Cassoleta Gènere de bolets de l’ordre de les pezizals Acetabula sp , en forma de copa sostinguda per una cama relativament curta marcada per plecs longitudinals
Traducció
Diccionari Castellà Català

bocabajo

bocabajo

adverbi boca boca abajo
Diccionari Català Castellà

bocabarra

bocabarra

masculí marina, marítim bocabarra f.

bocabarra

masculí marina, marítim bocabarra f
Diccionari Castellà Català

bocabarra

bocabarra

femení marina, marítim bocabarra m
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocabarra

■ bocabarra

masculí manutenció, emmagatzematge Cadascun dels forats de la cabota d’un argue, etc, on hom fica els caps de les barres que serveixen per a fer-lo giravoltar
Traducció
Diccionari Català francès

bocabarra

bocabarra

masculí tecnologia amolette
Diccionari Castellà Català

bocacalle


<title type="display">bocacalle</title>

    femení
  1. boca, embocadura, cap [de carrer] m. La primera bocacalle, la primera embocadura.
  2. carrer m que dona. Las bocacalles del Paseo, els carrers que donen al Passeig.

bocacalle

femení boca , embocadura , cap de carrer m La primera bocacalle , la primera embocadura carrer m que dona Las bocacalles del Paseo , els carrers que donen al Passeig
Diccionari Castellà Català

bocacaz

bocacaz

femení boquera de regar boquera
Diccionari Castellà Català

bocacha

bocacha

femení boca grande boca de calaix trabuc m de boca acampanada de un arma de fuego brocal m
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bocaclòs
| bocaclosa

■ bocaclòs
| bocaclosa

adjectiu Amb la boca tancada, sense parlar