Es mostren 594827 resultats

■ bolcant

■ bolcant

masculí heràldica Lluneta amb les banyes dirigides vers la punta de l’escut
Diccionari de sinònims Franquesa

bolcar

bolcar

embolcallar embolcar Antònims Desbolcar → tombar → rebolcar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

bolcar

bolcar

    verb transitiu
  1. [un infant] envolver.
  2. [tombar] volcar. El vent era tan fort que va bolcar dos vagons, el viento era tan fuerte que volcó dos vagones.
    3. verb intransitiu
  3. [un vehicle] volcar. Van bolcar en un revolt, volcaron en una curva.
    4. verb pronominal
  4. volcarse.
  5. [rebolcar-se] revolcarse.

bolcar

verb transitiu un infant envolver tombar volcar El vent era tan fort que va bolcar dos vagons , el viento era tan fuerte que volcó dos vagones verb intransitiu un vehicle volcar Van bolcar en un revolt , volcaron en una curva verb pronominal volcarse rebolcar-se revolcarse
Conjugador Català

bolcar


<title type="display">bolcar</title>

    1. INFINITIU

    1. bolcar

    2. GERUNDI

    1. bolcant

    3. PARTICIPI

    1. bolcat
    2. bolcada
    3. bolcats
    4. bolcades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. bolco
      2. bolques
      3. bolca
      4. bolquem
      5. bolqueu
      6. bolquen

      2. IMPERFET

      1. bolcava
      2. bolcaves
      3. bolcava
      4. bolcàvem
      5. bolcàveu
      6. bolcaven

      3. PASSAT

      1. bolquí
      2. bolcares
      3. bolcà
      4. bolcàrem
      5. bolcàreu
      6. bolcaren

      4. FUTUR

      1. bolcaré
      2. bolcaràs
      3. bolcarà
      4. bolcarem
      5. bolcareu
      6. bolcaran

      5. CONDICIONAL

      1. bolcaria
      2. bolcaries
      3. bolcaria
      4. bolcaríem
      5. bolcaríeu
      6. bolcarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. bolqui
      2. bolquis
      3. bolqui
      4. bolquem
      5. bolqueu
      6. bolquin

      2. IMPERFET

      1. bolqués
      2. bolquessis
      3. bolqués
      4. bolquéssim
      5. bolquéssiu
      6. bolquessin

    6. IMPERATIU

    1. bolca
    2. bolqui
    3. bolquem
    4. bolqueu
    5. bolquin

bolcar

INFINITIU bolcar GERUNDI bolcant PARTICIPI bolcat bolcada bolcats bolcades INDICATIU PRESENT bolco bolques bolca bolquem bolqueu bolquen IMPERFET bolcava bolcaves bolcava bolcàvem bolcàveu bolcaven PASSAT bolquí bolcares bolcà bolcàrem bolcàreu bolcaren FUTUR bolcaré bolcaràs bolcarà bolcarem bolcareu bolcaran CONDICIONAL bolcaria bolcaries bolcaria bolcaríem bolcaríeu bolcarien SUBJUNTIU PRESENT bolqui bolquis bolqui bolquem bolqueu bolquin IMPERFET bolqués bolquessis bolqués bolquéssim bolquéssiu bolquessin IMPERATIU bolca bolqui bolquem bolqueu bolquin
Diccionari Català Anglès

bolcar


<title type="display">bolcar</title>

Pronúncia: bulká
    verb transitiu
  1. [infant] to swaddle, wrap up.
  2. [vehicle, recipient] to upset, overturn, capsize.
    3. verb intransitiu
  3. to upset, overturn, capsize.
    4. verb pronominal
  4. to upset.
  5. [rebolcar-se] to roll about, turn over and over.
  6. [animal] to wallow.

bolcar

verb transitiu infant to swaddle , wrap up vehicle, recipient to upset , overturn , capsize verb intransitiu to upset , overturn , capsize verb pronominal to upset rebolcar-se to roll about , turn over and over animal to wallow
Diccionari Català Alemany

bolcar


<title type="display">bolcar</title>

    verb transitiu
  1. umkippen, umwerfen.
  2. [Gefäß] umstülpen.
  3. [Säugling] wickeln.
    4. verb intransitiu
  4. (um)kippen.
  5. sich überschlagen.
  6. el cotxe va bolcar en un revolt der Wagen überschlug sich in einer Kurve.
    7. verb reflexiu
  7. (um)kippen.
  8. sich überschlagen.
  9. rebolcar -se.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

bolcar

verb transitiu umkippen, umwerfen Gefäß umstülpen Säugling wickeln verb intransitiu umkippen sich überschlagen el cotxe va bolcar en un revolt der Wagen überschlug sich in einer Kurve verb reflexiu umkippen sich überschlagen rebolcar -se © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

bolcar

<title type="display">bolcar</title>

verb transitiu [un infant] avvolgere in fasce, fasciare. || [tombar] rovesciare, capovolgere, ribaltare.

verb intransitiu [un vehicle] rovesciarsi pron, capovolgersi pron, ribaltarsi pron.

verb pronominal capovolgersi, ribaltarsi. || [rebolcar-se] rotolarsi, voltolarsi, avvoltolarsi, ruzzolarsi.

bolcar

verb transitiu un infant avvolgere in fasce, fasciare || tombar rovesciare, capovolgere, ribaltare verb intransitiu un vehicle rovesciarsi pron , capovolgersi pron , ribaltarsi pron verb pronominal capovolgersi, ribaltarsi || rebolcar-se rotolarsi, voltolarsi, avvoltolarsi, ruzzolarsi
DIDAC Diccionari escolar

bolcar

<title type="display">bolcar</title>

    [! Amb B]
    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Fer caure una cosa cap a un costat.
  2. Tombar-se un vehicle i caure cap a un costat. Un cotxe pot bolcar si agafa un revolt a molta velocitat. Les motos es bolquen molt fàcilment.
  3. Posar els bolquers a un nen petit.

bolcar

Amb B Conjugació amb QU davant E, I verb Fer caure una cosa cap a un costat Tombar-se un vehicle i caure cap a un costat Un cotxe pot bolcar si agafa un revolt a molta velocitat Les motos es bolquen molt fàcilment Posar els bolquers a un nen petit
Diccionari Català francès

bolcar


<title type="display">bolcar</title>

Pronúncia: bulká
    verb transitiu
  1. [un infant] emmailloter.
  2. [tombar] renverser. Bolcar un got, renverser un verre.
    3. verb intransitiu
  3. [un vehicle] capoter, se renverser pron, verser. Van bolcar en un revolt, ils ont capoté dans un virage.
    4. verb pronominal
  4. se renverser.
  5. [rebolcar-se] se rouler, se vautrer.

bolcar

verb transitiu un infant emmailloter tombar renverser Bolcar un got , renverser un verre verb intransitiu un vehicle capoter , se renverser pron , verser Van bolcar en un revolt , ils ont capoté dans un virage verb pronominal se renverser rebolcar-se se rouler , se vautrer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bolcar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">bolcar</title>

Homòfon: volcà
Etimologia: del ll. vg. *volvicare ‘embolcar, capgirar’ 1a font: 1280, Llull
    verb
  1. transitiu Posar els bolquers, vestir (un infant de bolquers).
    1. transitiu Tombar a un costat (un recipient, un vehicle). Bolcà el cistell d’una revolada.
    2. pronominal Això no té gaire estabilitat i es bolca fàcilment.
  3. intransitiu
    1. Tombar-se i caure de costat un vehicle. Ha bolcat un camió de taronges.
    2. Sofrir una bolcada el qui va en un vehicle. Vam bolcar en un revolt.
  4. pronominal Rebolcar-se.
  5. pronominal Lliurar-se totalment; abocar-se. Tot el poble es va bolcar a recollir diners per als damnificats. Està totalment bolcat en els estudis.

■ bolcar

verb transitiu Posar els bolquers, vestir un infant de bolquers transitiu Tombar a un costat un recipient, un vehicle Bolcà el cistell d’una revolada pronominal Això no té gaire estabilitat i es bolca fàcilment intransitiu Tombar-se i caure de costat un vehicle Ha bolcat un camió de taronges Sofrir una bolcada el qui va en un vehicle Vam bolcar en un revolt pronominal Rebolcar-se pronominal Lliurar-se totalment abocar-se Tot el poble es va bolcar a recollir diners per als damnificats Està totalment bolcat en els estudis
Informació complementària
Traducció