Es mostren 594823 resultats

boni


<title type="display">boni</title>

Pronúncia: bɔni
    masculí [pl -s]
  1. economia superàvit.
    • prima f.
  2. figuradament benefici.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

boni

masculí pl -s economia superàvit • prima f figuradament benefici © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

boniato

boniato

masculí botànica Ipomoea batatas moniato
Diccionari de sinònims Franquesa

bonic


<title type="display">bonic</title>

  1. → bell.
    maco
    guapo
    joliu. Es troba ja documentat en textos del segle XIV. Ai, digué la noia més joliua de totes elles...
    galà. Tirant ajuntà totes les donzelles més galanes.
    garrit. Per què, garrides floretes, tan primerenques veniu? (Costa i Llobera).
    bufó
    galanxó (usat a Mallorca)
    xamós
    graciós
    airós o airívol
    de bon aire
    agraciat
    gentil, agradable de veure. Era una nena molt gentil, rossa com un fil d'or.
    salat, en el gest, en les paraules.
    vistós o vistent
    rialler. Un paisatge rialler.
    escaient
    fer goig de veure (o de sentir)
  2. Ésser bonic: Galanejar (v. intr.)



© Manuel Franquesa

bonic

→ bell maco guapo joliu Es troba ja documentat en textos del segle XIV Ai, digué la noia més joliua de totes elles galà Tirant ajuntà totes les donzelles més galanes garrit Per què, garrides floretes, tan primerenques veniu Costa i Llobera bufó galanxó usat a Mallorca xamós graciós airós o airívol de bon aire agraciat gentil , agradable de veure Era una nena molt gentil, rossa com un fil d'or salat , en el gest, en les paraules vistós o vistent rialler Un paisatge rialler escaient fer goig de veure o de sentir Ésser bonic Galanejar v intr © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

bonic
-a

bonic
-a

adjectiu pretty , nice , nice-looking masculí plural finery sing
Diccionari Català Castellà

bonic
-a

bonic

    adjectiu
  1. bonito -ta, lindo -da.
  2. d'allò més bonic una hermosura de, precioso. Té un pis d'allò més bonic, tiene una hermosura de piso (o un piso precioso).
  3. fora massa bonic sería demasiado bonito.
  4. per a fer bonic familiarment de adorno.
  5. quin -a... més bonic -a! ¡qué hermosura de...!
    6. masculí plural
  6. [joiells, ornaments] joyas f, adornos.

bonic
-a

adjectiu bonito -ta , lindo -da d'allò més bonic una hermosura de , precioso Té un pis d'allò més bonic , tiene una hermosura de piso o un piso precioso fora massa bonic sería demasiado bonito per a fer bonic familiarment de adorno quin -a més bonic -a qué hermosura de masculí plural joiells, ornaments joyas f , adornos
Diccionari Català Alemany

bonic


<title type="display">bonic</title>

    adjectiu
  1. hübsch.
  2. schön.
  3. anmutig, reizend.
  4. una noia molt bonica ein sehr hübsches Mädchen n.
  5. això fa bonic das sieht hübsch aus.
    6. masculí plural
  6. Juwelen n pl, Schmuck m.
  7. especialment Brautschmuck m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

bonic

adjectiu hübsch schön anmutig, reizend una noia molt bonica ein sehr hübsches Mädchen n això fa bonic das sieht hübsch aus masculí plural Juwelen n pl , Schmuck m especialment Brautschmuck m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

bonic
-a

<title type="display">bonic</title>

adjectiu bello -a, carino -a, leggiadro -a, grazioso -a. || d'allò més bonic bellissimo. || fora massa bonic sarebbe troppo bello. || per a fer bonic fam come ornamento.

masculí plural [joiells] gioielli. | ornamenti.

bonic
-a

adjectiu bello -a, carino -a, leggiadro -a, grazioso -a || d'allò més bonic bellissimo || fora massa bonic sarebbe troppo bello || per a fer bonic fam come ornamento masculí plural joiells gioielli | ornamenti
DIDAC Diccionari escolar

bonic

bonic

També guapo i maco adjectiu Que ens agrada per la seva gràcia, la seva bellesa o la seva elegància
Diccionari Català francès

bonic
-a

bonic
-a

adjectiu joli -e • vestit, etc beau belle masculí plural joiells, ornaments bijoux , parure f sing , atours
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bonic
| bonica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bonic</title>

Etimologia: d’origen incert, paral·lel del cast. bonico, -ito i de noms personals ibers o gals Boniccus, -icca, -ittus, però probablement der. del ll. bonus ‘bo’ amb sufixos celtollatins -iccos, -ittos 1a font: s. XVI
  1. adjectiu Que causa una impressió agradable per la seva bellesa, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa.
  2. masculí plural Joiells, ornaments, que porten les dones, especialment les núvies.

■ bonic
| bonica

adjectiu Que causa una impressió agradable per la seva bellesa, la seva gràcia, la seva elegància, la seva gentilesa masculí plural Joiells, ornaments, que porten les dones, especialment les núvies
Informació complementària
Traducció