Es mostren 594844 resultats

aconier

aconier

aconillar


<title type="display">aconillar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. aconillar
    1. GERUNDI

    2. aconillant
    1. PARTICIPI

    2. aconillat
    3. aconillada
    4. aconillats
    5. aconillades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. aconillo
      3. aconilles
      4. aconilla
      5. aconillem
      6. aconilleu
      7. aconillen
      1. IMPERFET

      2. aconillava
      3. aconillaves
      4. aconillava
      5. aconillàvem
      6. aconillàveu
      7. aconillaven
      1. PASSAT

      2. aconillí
      3. aconillares
      4. aconillà
      5. aconillàrem
      6. aconillàreu
      7. aconillaren
      1. FUTUR

      2. aconillaré
      3. aconillaràs
      4. aconillarà
      5. aconillarem
      6. aconillareu
      7. aconillaran
      1. CONDICIONAL

      2. aconillaria
      3. aconillaries
      4. aconillaria
      5. aconillaríem
      6. aconillaríeu
      7. aconillarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. aconilli
      3. aconillis
      4. aconilli
      5. aconillem
      6. aconilleu
      7. aconillin
      1. IMPERFET

      2. aconillés
      3. aconillessis
      4. aconillés
      5. aconilléssim
      6. aconilléssiu
      7. aconillessin
    1. IMPERATIU

    2. aconilla
    3. aconilli
    4. aconillem
    5. aconilleu
    6. aconillin

aconillar

aconillar


<title type="display">aconillar</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’it. acconigliare, íd.
Body
verb transitiu marina, marítim Posar els rems dins el bot perpendicularment al sentit de l’eslora d’aquest, deixant fora de la borda tota la pala i una part de la canya.

aconillar

Informació complementària

acònit

acònit

aconit


<title type="display">aconit</title>

Pronúncia: akɔnit
masculí botànica acònit, napel, escanyallops, matallops, tora f, herba f tora.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

aconit

acònit

acònit

acònit

acònit

acònit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acònit</title>

Accessory
Etimologia: del gr. akónĩton, íd.
Body
    masculí
  1. botànica Gènere de plantes d’alta muntanya de la família de les ranunculàcies (Aconitum sp), de flors blaves, blanques o grogues aplegades en inflorescències vistoses, entre les quals destaquen la tora blava i la tora groga.
  2. extret (o tintura) d’acònit farmàcia, indústria farmacèutica Extret alcohòlic del tubercle o de les fulles de la tora blava.

acònit

acònit

<title type="display">acònit</title>

nom masculí Es diuen acònits diverses plantes d'alta muntanya, de flors blaves, blanques o grogues, molt boniques. Alguns acònits contenen productes tòxics, que s'havien fet servir en farmàcia.

acònit

acònit

acònit