Es mostren 594827 resultats

borina2

borina2

femení nàutica bolina Vegeu també borina 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borina2

■ borina2

femení marina, marítim Bolina Gresca, gatzara Moure borina Vegeu també borina 1
Traducció
Conjugador Català

borinar


<title type="display">borinar</title>

    1. INFINITIU

    1. borinar

    2. GERUNDI

    1. borinant

    3. PARTICIPI

    1. borinat
    2. borinada
    3. borinats
    4. borinades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. borino
      2. borines
      3. borina
      4. borinem
      5. borineu
      6. borinen

      2. IMPERFET

      1. borinava
      2. borinaves
      3. borinava
      4. borinàvem
      5. borinàveu
      6. borinaven

      3. PASSAT

      1. boriní
      2. borinares
      3. borinà
      4. borinàrem
      5. borinàreu
      6. borinaren

      4. FUTUR

      1. borinaré
      2. borinaràs
      3. borinarà
      4. borinarem
      5. borinareu
      6. borinaran

      5. CONDICIONAL

      1. borinaria
      2. borinaries
      3. borinaria
      4. borinaríem
      5. borinaríeu
      6. borinarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. borini
      2. borinis
      3. borini
      4. borinem
      5. borineu
      6. borinin

      2. IMPERFET

      1. borinés
      2. borinessis
      3. borinés
      4. borinéssim
      5. borinéssiu
      6. borinessin

    6. IMPERATIU

    1. borina
    2. borini
    3. borinem
    4. borineu
    5. borinin

borinar

INFINITIU borinar GERUNDI borinant PARTICIPI borinat borinada borinats borinades INDICATIU PRESENT borino borines borina borinem borineu borinen IMPERFET borinava borinaves borinava borinàvem borinàveu borinaven PASSAT boriní borinares borinà borinàrem borinàreu borinaren FUTUR borinaré borinaràs borinarà borinarem borinareu borinaran CONDICIONAL borinaria borinaries borinaria borinaríem borinaríeu borinarien SUBJUNTIU PRESENT borini borinis borini borinem borineu borinin IMPERFET borinés borinessis borinés borinéssim borinéssiu borinessin IMPERATIU borina borini borinem borineu borinin
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">borinar</title>

Homòfon: burinar
Etimologia: de borina2
    verb
    1. transitiu dialectal Perforar. Els talps borinen els marges.
    2. intransitiu figuradament Pensar intensament; rumiar.
    1. transitiu Moure. No borinis la taula.
    2. intransitiu Moure’s. No borinis tant.
  3. intransitiu Fer fressa, remenar-se fent soroll.

■ borinar

verb transitiu dialectal Perforar Els talps borinen els marges intransitiu figuradament Pensar intensament rumiar transitiu Moure No borinis la taula intransitiu Moure’s No borinis tant intransitiu Fer fressa, remenar-se fent soroll
Informació complementària
Diccionari Anglès Català

boring

boring

adjective avorrit , pesat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borino

■ borino

masculí borinot
Diccionari de sinònims Franquesa

borinor

borinor

→ soroll © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

borinor

borinor

femení soroll que precedeix una tempestat rumor m
Diccionari Català francès

borinor

borinor

femení soroll que precedeix la tempestat grondement m
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ borinor

■ borinor

femení Soroll sord i llunyà que precedeix una tempestat
Informació complementària
Traducció