Es mostren 594844 resultats

aconsellador
-a

aconsellador
-a

adjectiu consigliatore -trice || consigliabile masculí i femení consigliatore -trice, consigliere
Diccionari Català Castellà

aconsellador
-a

aconsellador

    adjectiu
  1. [aconsellable] aconsejable, conveniente.
    2. adjectiu i masculí i femení
  2. [que aconsella] aconsejador -ra.

aconsellador
-a

adjectiu aconsellable aconsejable , conveniente adjectiu i masculí i femení que aconsella aconsejador -ra
Diccionari Català francès

aconsellador
-a

aconsellador
-a

adjectiu aconsellable masculí i femení que aconsella conseller
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellador1
| aconselladora

■ aconsellador1
| aconselladora

adjectiu i masculí i femení Que aconsella masculí i femení psicologia Especialista en aconsellament Vegeu també aconsellador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellador2
| aconselladora

■ aconsellador2
| aconselladora

adjectiu aconsellable Vegeu també aconsellador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aconsellament


<title type="display">aconsellament</title>

masculí psicologia Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l’objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

aconsellament

masculí psicologia Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l’objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure
Diccionari Català Castellà

aconsellar


<title type="display">aconsellar</title>

    verb transitiu
  1. [donar consell] aconsejar. Aconsello el meu germà, aconsejo a mi hermano. T'aconsello que ho facis, te aconsejo que lo hagas.
  2. [recomanar] aconsejar, recomendar. Li aconsellaren els aires de muntanya, le aconsejaron los aires de la montaña.
  3. aconsellar de aconsejar que. M'aconsellen de tenir calma, me aconsejan que tenga calma.
    4. verb pronominal
  4. aconsejarse. Aconsellar-se amb un expert, aconsejarse de (o con) un experto.

aconsellar

verb transitiu donar consell aconsejar Aconsello el meu germà , aconsejo a mi hermano T'aconsello que ho facis , te aconsejo que lo hagas recomanar aconsejar , recomendar Li aconsellaren els aires de muntanya , le aconsejaron los aires de la montaña aconsellar de aconsejar que M'aconsellen de tenir calma , me aconsejan que tenga calma verb pronominal aconsejarse Aconsellar-se amb un expert , aconsejarse de o con un experto
Conjugador Català

aconsellar


<title type="display">aconsellar</title>

    1. INFINITIU

    1. aconsellar

    2. GERUNDI

    1. aconsellant

    3. PARTICIPI

    1. aconsellat
    2. aconsellada
    3. aconsellats
    4. aconsellades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. aconsello
      2. aconselles
      3. aconsella
      4. aconsellem
      5. aconselleu
      6. aconsellen

      2. IMPERFET

      1. aconsellava
      2. aconsellaves
      3. aconsellava
      4. aconsellàvem
      5. aconsellàveu
      6. aconsellaven

      3. PASSAT

      1. aconsellí
      2. aconsellares
      3. aconsellà
      4. aconsellàrem
      5. aconsellàreu
      6. aconsellaren

      4. FUTUR

      1. aconsellaré
      2. aconsellaràs
      3. aconsellarà
      4. aconsellarem
      5. aconsellareu
      6. aconsellaran

      5. CONDICIONAL

      1. aconsellaria
      2. aconsellaries
      3. aconsellaria
      4. aconsellaríem
      5. aconsellaríeu
      6. aconsellarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aconselli
      2. aconsellis
      3. aconselli
      4. aconsellem
      5. aconselleu
      6. aconsellin

      2. IMPERFET

      1. aconsellés
      2. aconsellessis
      3. aconsellés
      4. aconselléssim
      5. aconselléssiu
      6. aconsellessin

    6. IMPERATIU

    1. aconsella
    2. aconselli
    3. aconsellem
    4. aconselleu
    5. aconsellin

aconsellar

INFINITIU aconsellar GERUNDI aconsellant PARTICIPI aconsellat aconsellada aconsellats aconsellades INDICATIU PRESENT aconsello aconselles aconsella aconsellem aconselleu aconsellen IMPERFET aconsellava aconsellaves aconsellava aconsellàvem aconsellàveu aconsellaven PASSAT aconsellí aconsellares aconsellà aconsellàrem aconsellàreu aconsellaren FUTUR aconsellaré aconsellaràs aconsellarà aconsellarem aconsellareu aconsellaran CONDICIONAL aconsellaria aconsellaries aconsellaria aconsellaríem aconsellaríeu aconsellarien SUBJUNTIU PRESENT aconselli aconsellis aconselli aconsellem aconselleu…
Diccionari de sinònims Franquesa

aconsellar


<title type="display">aconsellar</title>

  1. consellar
    recomanar. Li vaig recomanar que fos prudent.
    exhortar, induir a fer una cosa amb paraules persuasives.
    assessorar, donar consell, com a assessor, a algú.
    avisar. Jo l'he avisat, però no me'n fa cas.
    advertir, aconsellar amb amenaça. Prou l'advertim, però ell se'n riu.
    predicar (fig.), recomanar o aconsellar els altres, en general. Predica l'estalvi, però ell té la mà foradada.
    malaconsellar, aconsellar malament.
    Compareu: insinuar, apuntar
    Antònims: Desaconsellar. Desconsellar.
  2. (aconsellar-se pron.)
    prendre consell
    prendre parer (d'algú)
    consultar
    assessorar-se
    demanar consell



© Manuel Franquesa

aconsellar

consellar recomanar Li vaig recomanar que fos prudent exhortar , induir a fer una cosa amb paraules persuasives assessorar , donar consell, com a assessor, a algú avisar Jo l'he avisat, però no me'n fa cas advertir , aconsellar amb amenaça Prou l'advertim, però ell se'n riu predicar fig, recomanar o aconsellar els altres, en general Predica l'estalvi, però ell té la mà foradada malaconsellar , aconsellar malament Compareu insinuar, apuntar Antònims Desaconsellar Desconsellar aconsellar-se pron prendre consell prendre parer d'algú consultar assessorar-se demanar consell © Manuel…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aconsellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aconsellar</title>

Etimologia: de consell 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Donar consell, guiar (algú) indicant-li el que ha de fer. La llevadora aconsella les embarassades.
  2. transitiu
    1. Indicar a algú (el que ha de fer). T’aconsello que ho facis.
    2. el·lípticament Li aconsellaren els aires de muntanya.
  3. pronominal Prendre consell d’algú. Aconsellar-se amb un expert.

■ aconsellar

verb transitiu Donar consell, guiar algú indicant-li el que ha de fer La llevadora aconsella les embarassades transitiu Indicar a algú el que ha de fer T’aconsello que ho facis ellípticament Li aconsellaren els aires de muntanya pronominal Prendre consell d’algú Aconsellar-se amb un expert
Informació complementària
Traducció