<title type="display">acoquinar</title>
-
verb transitiu
- acoquinar. verb pronominal
- [asustarse] acoquinar-se.
Es mostren 594844 resultats
acoquinar
acoquinar
verb transitiu acoquinar verb pronominal asustarse acoquinar-se
acoquinar
<title type="display">acoquinar</title>
verb Fer agafar por a algú. Alguns gossos acoquinen les persones. Hi ha nens que s'acoquinen per qualsevol cosa.
acoquinar
verb Fer agafar por a algú Alguns gossos acoquinen les persones Hi ha nens que s'acoquinen per qualsevol cosa
acoquinar
<title type="display">acoquinar</title>
Pronúncia: əkukiná
-
verb transitiu
- to scare, intimidate.
- to cow.
- to daunt. verb pronominal
- to get scared, allow oneself to be intimidated.
acoquinar
verb transitiu to scare , intimidate to cow to daunt verb pronominal to get scared , allow oneself to be intimidated
■
acoquinar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acoquinar</title>
Accessory
Etimologia: de coquí 1a font: 1803, DEst.
Body
-
verb
- transitiu Acovardir, descoratjar, tornar pusil·lànime. Les visites a cal metge l’acoquinen d’allò més.
- pronominal En veure aquell accident es va acoquinar.
■
acoquinar
verb transitiu Acovardir, descoratjar, tornar pusillànime Les visites a cal metge l’acoquinen d’allò més pronominal En veure aquell accident es va acoquinar
acoquinar
<title type="display">acoquinar</title>
Pronúncia: əkukiná
-
verb transitiu
-
effrayer,
intimider.
• [descoratjar] décourager, abattre.
verb pronominal
-
s'effrayer,
prendre peur,
s'intimider.
• [descoratjar-se] se décourager, se montrer lâche, être vaincu -e d'avance.
acoquinar
verb transitiu effrayer , intimider • descoratjar décourager , abattre verb pronominal s'effrayer , prendre peur , s'intimider • descoratjar-se se décourager , se montrer lâche , être vaincu -e d'avance
acorador
-a
<title type="display">acorador</title>
adjectiu che accora (o uccide). || fig affliggente, triste.
masculí [escorxador] macello, mattatoio, scannatoio. || [ganivet] accoratoio.
masculí [escorxador] macello, mattatoio, scannatoio. || [ganivet] accoratoio.
acorador
-a
adjectiu che accora o uccide || fig affliggente, triste masculí escorxador macello, mattatoio, scannatoio || ganivet accoratoio
acorador
-a
<title type="display">acorador</title>
Pronúncia: əkuɾəðó
-
adjectiu
- figuradament heartbreaking. masculí
- knife.
- stiletto.
- butcher’s knife.
- [escorxador] slaughterhouse, abattoir.
acorador
-a
adjectiu figuradament heartbreaking masculí knife stiletto butcher’s knife escorxador slaughterhouse , abattoir
acorador
-a
<title type="display">acorador</title>
Pronúncia: əkuɾəðó
-
adjectiu
figuradament
- affligeant -e. masculí
- [escorxador] abattoir.
- [ganivet] coutelas.
acorador
-a
adjectiu figuradament affligeant -e masculí escorxador abattoir ganivet coutelas
acorador
-a
acorador
-
adjectiu
- [de bestiar] matador -ra, degollador -ra.
- [del cànem] rastrillador -ra.
- figuradament angustioso -sa, congojoso -sa. masculí
- [escorxador] matadero, degolladero.
- [ganivet] jifero.
acorador
-a
adjectiu de bestiar matador -ra , degollador -ra del cànem rastrillador -ra figuradament angustioso -sa , congojoso -sa masculí escorxador matadero , degolladero ganivet jifero
■
acorador1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acorador</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: de acorar i -dor2
Body
■
acorador1
masculí Escorxador, lloc destinat a acorar o degollar el bestiar Vegeu també acorador 2