<title type="display">botiguer</title>
Pronúncia: butiɣé
-
masculí i femení
- commerçant -e. masculí
- ornitologia [blauet] martin-pêcheur.
Es mostren 594823 resultats
botiguer
-a
botiguer
-a
masculí i femení commerçant -e masculí ornitologia blauet martin-pêcheur
botiguèr, -a
<title type="display">botiguèr, -a </title>
Body
- nòm m f Persona qu’a ua botiga o que i trabalhe.
Català: botiguer -a
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
botiguèr, -a
nòm m f Persona qu’a ua botiga o que i trabalhe Català botiguer -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
botija
<title type="display">botija</title>
Pronúncia: butíʒə
-
femení
- earthenware jug.
- [bony] bump.
botija
femení earthenware jug bony bump
botija
<title type="display">botija</title>
Pronúncia: butíʒə
-
femení
- [vas de terrissa] cruche.
- [bony al cap] bosse.
botija
femení vas de terrissa cruche bony al cap bosse
botija
<title type="display">botija</title>
-
femení
- [botijo] càntir m.
- [de cuello alto] botija, botilla.
- estar hecho una botija figuradament i familiarment fer el bot.
botija
femení botijo càntir m de cuello alto botija , botilla estar hecho una botija figuradament i familiarment fer el bot
botija
<title type="display">botija</title>
femení [vas de terrissa] orcio m. || [bony] bernoccolo m.
botija
femení vas de terrissa orcio m || bony bernoccolo m
botija
<title type="display">botija</title>
-
femení
- bauchiger Tonkrug m (mit engem, kurzem Hals).
- Beule f (am Kopf).
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
botija
femení bauchiger Tonkrug m mit engem, kurzem Hals Beule f am Kopf © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
botija
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">botija</title>
Accessory
Etimologia: del cast. botija (v. bota2)
Body
-
femení
- Vas de terrissa de ventre gros i de coll curt i estret.
- dialectal càntir 1.
- Bony que surt al cap de resultes d’una contusió.
-
fer botiges
dialectal
- Parlar balbuç; balbucejar.
- Quequejar.
■
botija
femení Vas de terrissa de ventre gros i de coll curt i estret dialectal càntir 1 Bony que surt al cap de resultes d’una contusió fer botiges dialectal Parlar balbuç balbucejar Quequejar
botija [o botilla]
<title type="display">botija<hi rend="plain"> [o </hi>botilla<hi rend="plain">]</hi></title>
botija [o botilla]
→ gerra © Manuel Franquesa