Es mostren 594823 resultats

■ bramanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bramanisme</title>

Etimologia: de braman
masculí hinduisme Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també principis doctrinals i mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.

■ bramanisme

masculí hinduisme Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també principis doctrinals i mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència
Traducció
Diccionari Castellà Català

bramante


<title type="display">bramante</title>

    adjectiu
  1. poc freqüent bramador -a, bramaire.
    2. masculí
  2. [cuerda delgada] caramell.
  3. [brabante] brabant.
  4. [para hacer paquetes] fil d'empalomar.
  5. [de zapatero] llinyol.

bramante

adjectiu poc freqüent bramador -a , bramaire masculí cuerda delgada caramell brabante brabant para hacer paquetes fil d'empalomar de zapatero llinyol
Diccionari der aranés

bramar

<title type="display">bramar </title>

    v intr Hèr crits eth somèr, eth mascle, era vaca, eth bò, eth taure.

    Català: bramar, braolar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

bramar

v intr Hèr crits eth somèr, eth mascle, era vaca, eth bò, eth taure Català bramar, braolar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

bramar

bramar

verb intransitiu l'ase rebuznar altres animals bramar , dar bramidos cridar bramar , gritar la mar bramar , rugir
Diccionari de sinònims Franquesa

bramar

bramar

→ cridar , cantar → brogir © Manuel Franquesa
Conjugador Català

bramar


<title type="display">bramar</title>

    1. INFINITIU

    1. bramar

    2. GERUNDI

    1. bramant

    3. PARTICIPI

    1. bramat
    2. bramada
    3. bramats
    4. bramades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. bramo
      2. brames
      3. brama
      4. bramem
      5. brameu
      6. bramen

      2. IMPERFET

      1. bramava
      2. bramaves
      3. bramava
      4. bramàvem
      5. bramàveu
      6. bramaven

      3. PASSAT

      1. bramí
      2. bramares
      3. bramà
      4. bramàrem
      5. bramàreu
      6. bramaren

      4. FUTUR

      1. bramaré
      2. bramaràs
      3. bramarà
      4. bramarem
      5. bramareu
      6. bramaran

      5. CONDICIONAL

      1. bramaria
      2. bramaries
      3. bramaria
      4. bramaríem
      5. bramaríeu
      6. bramarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. brami
      2. bramis
      3. brami
      4. bramem
      5. brameu
      6. bramin

      2. IMPERFET

      1. bramés
      2. bramessis
      3. bramés
      4. braméssim
      5. braméssiu
      6. bramessin

    6. IMPERATIU

    1. brama
    2. brami
    3. bramem
    4. brameu
    5. bramin

bramar

INFINITIU bramar GERUNDI bramant PARTICIPI bramat bramada bramats bramades INDICATIU PRESENT bramo brames brama bramem brameu bramen IMPERFET bramava bramaves bramava bramàvem bramàveu bramaven PASSAT bramí bramares bramà bramàrem bramàreu bramaren FUTUR bramaré bramaràs bramarà bramarem bramareu bramaran CONDICIONAL bramaria bramaries bramaria bramaríem bramaríeu bramarien SUBJUNTIU PRESENT brami bramis brami bramem brameu bramin IMPERFET bramés bramessis bramés braméssim braméssiu bramessin IMPERATIU brama brami bramem brameu bramin
Diccionari Castellà Català

bramar

bramar

verb intransitiu el toro, la vaca, etc bramular figuradament el viento, el mar, etc bramar , bramular familiarment gritar el hombre bramar
Diccionari Català Alemany

bramar

bramar

verb intransitiu brüllen röhren Hirsch heulen Wind toben, brüllen Meer grölen Mensch © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ bramar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bramar</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Fer brams l’ase.
    2. per extensió Fer crits altres animals.
  2. Cridar fort les persones. Aquest home no crida, brama.
  3. Cantar fent grans crits. Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar.
  4. Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc.

■ bramar

verb intransitiu Fer brams l’ase per extensió Fer crits altres animals Cridar fort les persones Aquest home no crida, brama Cantar fent grans crits Després dels licors, van seure al costat del piano i es van posar a bramar Fer soroll la tempestat, la mar avalotada, etc
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

bramar


<title type="display">bramar</title>

Pronúncia: bɾəmá
    verb intransitiu
  1. [ase] to bray.
  2. to roar, bellow.
  3. figuradament [persona] to roar.
  4. to rage, bluster.
  5. [vent, tempesta] to howl, roar.
  6. [mar] to roar, thunder.

bramar

verb intransitiu ase to bray to roar , bellow figuradament persona to roar to rage , bluster vent, tempesta to howl , roar mar to roar , thunder