Es mostren 594823 resultats

branc

branc

masculí big branch camí branch , branch road
Diccionari Català Italià

branc

branc

masculí branca || d'un camí ramo
DIDAC Diccionari escolar

branc

branc

nom masculí branca Un branc és un camí, una séquia o un altre curs d'aigua que parteix d'un altre de principal
Diccionari Català francès

branc

branc

masculí branca d'un camí embranchement • d'una séquia branche f
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ branc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">branc</title>

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Branca grossa.
  2. Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.
  3. obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell. Branc d’entrada. Branc de sortida.

■ branc

masculí Branca grossa Camí, séquia, serra, etc, que arrenca d’un altre de principal obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell Branc d’entrada Branc de sortida
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

branca

<title type="display">branca </title>

    nòm f Cada ua des parts que nèishen deth tronc o tija principau dera planta e a on i possen es huelhes, es flors e es fruts. Ex.: Pugèc en arbe e se li trinquèc ua branca.

    Català: branca: S’ha enfilat a l’arbre i se li ha trencat una branca


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

branca

nòm f Cada ua des parts que nèishen deth tronc o tija principau dera planta e a on i possen es huelhes, es flors e es fruts Ex Pugèc en arbe e se li trinquèc ua branca Català branca S’ha enfilat a l’arbre i se li ha trencat una branca © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català francès

branca


<title type="display">branca</title>

Pronúncia: bɾáŋkə
    femení
  1. botànica branche.
    • rameau m. Una branca d'olivera, un rameau d'olivier.
  2. anatomia branche. Les branques d'una artèria, les branches d'une artère.
  3. [braç] branche. Les branques d'un canelobre, les branches d'un candélabre.
  4. [de les ulleres] branche.
  5. construcció [brancal] jambage m.
  6. [d'una ciència, d'un art] branche.
  7. [de la família] branche.
  8. geometria [d'una corba] branche.

branca

femení botànica branche • rameau m Una branca d'olivera , un rameau d'olivier anatomia branche Les branques d'una artèria , les branches d'une artère braç branche Les branques d'un canelobre , les branches d'un candélabre de les ulleres branche construcció brancal jambage m d'una ciència, d'un art branche de la família branche geometria d'una corba branche
Diccionari de sinònims Franquesa

branca


<title type="display">branca</title>

branc
bessa o camal, cadascuna de les branques en què es divideix la soca d'un arbre.
ram, branca tallada.
broc, tros de branca tallada, seca i sense fulles.
rama, cadascuna de les darreres branques.
secall, rama seca d'una planta.
cimal, cimalada o branca mestra, cada una de les branques últimes, esp. la que s'enlaira més, que puja verticalment, dita cimerol.
brancó, branquell o branquilló, la branca més prima de totes, l'última ramificació.
brancam, brancada, brancatge, ramatge, capça o capçada, conjunt de les branques d'un arbre.
estroncany, banyó, galet, estaloc o monyó, tros de branca tallada o trencada que resta en el tronc.
Compareu: esqueix, capficada
→ brot, rebrot, brancatge.


© Manuel Franquesa

branca

branc bessa o camal , cadascuna de les branques en què es divideix la soca d'un arbre ram , branca tallada broc , tros de branca tallada, seca i sense fulles rama , cadascuna de les darreres branques secall , rama seca d'una planta cimal , cimalada o branca mestra , cada una de les branques últimes, esp la que s'enlaira més, que puja verticalment, dita cimerol brancó , branquell o branquilló , la branca més prima de totes, l'última ramificació brancam , brancada , brancatge , ramatge , capça o capçada , conjunt de les branques d'un arbre estroncany , banyó , galet , estaloc o monyó , tros de…
Diccionari Català Castellà

branca


<title type="display">branca</title>

    femení
  1. botànica rama. Una branca trencada, una rama rota.
  2. botànica ramo m. Una branca d'olivera, un ramo de olivo.
  3. anatomia rama. Les branques d'una artèria, las ramas de una arteria.
  4. [braç] brazo m. Un canelobre de quatre branques, un candelabro de cuatro brazos.
  5. [d'unes ulleres] patilla.
  6. construcció [brancal] jamba.
  7. [d'una ciència, d'un art, etc] rama.
  8. [en genealogia] rama, línea.
  9. geometria [d'una corba] rama.
  10. branca d'olivera ramo m (o rama) de olivo.

branca

femení botànica rama Una branca trencada , una rama rota botànica ramo m Una branca d'olivera , un ramo de olivo anatomia rama Les branques d'una artèria , las ramas de una arteria braç brazo m Un canelobre de quatre branques , un candelabro de cuatro brazos d'unes ulleres patilla construcció brancal jamba d'una ciència, d'un art, etc rama en genealogia rama , línea geometria d'una corba rama branca d'olivera ramo m o rama de olivo
Diccionari Català Anglès

branca


<title type="display">branca</title>

Pronúncia: bɾáŋkə
    femení
  1. [d'arbre] branch, limb, bough.
  2. [de família] branch.
  3. [de les banyes d'un cérvol] tine.
  4. [de ciència] branch.
  5. [d'ulleres] side.
  6. [de porta, finestra, etc.] jamb (post).
  7. [de canelobre] branch.
  8. [de cadira] armrest, arm.

branca

femení d'arbre branch , limb , bough de família branch de les banyes d'un cérvol tine de ciència branch d'ulleres side de porta, finestra, etc jamb post de canelobre branch de cadira armrest , arm