Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594823 resultats

branca

<title type="display">branca</title>

femení bot ramo m. || [branca petita] ramoscello m, rametto m, frasca. || anat ramo m, branca. || [d'una família] ramo m. || [del canelobre] braccio m. || [de la ciència] ramo m, branca. || [de les ulleres] susta, stanghetta. || [brancal] stipite m.

branca

femení bot ramo m || branca petita ramoscello m , rametto m , frasca || anat ramo m , branca || d'una família ramo m || del canelobre braccio m || de la ciència ramo m , branca || de les ulleres susta, stanghetta || brancal stipite m

branca

<title type="display">branca</title>

[També branc]

nom femení

Una branca és una part d'un arbre. Les branques surten del tronc i tenen fulles. A les branques més primes s'hi fan les flors i els fruits.
Les branques d'una ciència, d'un art, etc., són les diferents parts o divisions que té.

esbrancar

branca

També branc nom femení Una branca és una part d'un arbre Les branques surten del tronc i tenen fulles A les branques més primes s'hi fan les flors i els fruits Les branques d'una ciència, d'un art, etc, són les diferents parts o divisions que té esbrancar

branca

<title type="display">branca</title>

femení

botànica

Ast m.
també figuradament Zweig m.
lingüística Kette f.
geometria Schenkel m.
[Leuchter] Arm m.
[Brille] Bügel m.

branca

femení botànica Ast m també figuradament Zweig m lingüística Kette f geometria Schenkel m Leuchter Arm m Brille Bügel m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ branca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">branca</title>

Etimologia: d’origen incert, però probablement preromà, d’un indoeuropeu arcaic *wranka ‘extremitat de quadrúpede’, que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres 1a font: s. XIII

femení

botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes.
per analogia
1. En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica. Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria.
2. anatomia Ramificació, part en què es divideix un tal·lus, un conducte orgànic, etc. Les branques d’una artèria, d’una vena.
3. figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú.
4. lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és limitat per dos nusos i dos de successius tenen un nus comú.
Braç. Un canelobre de quatre branques.
Cadascuna de les dues peces amb què unes ulleres recolzen a les orelles.
En un portal o una finestra, pedra que forma cadascun dels costats, brancal.
física atòmica Cadascuna de les agrupacions diferenciades de ratlles d’una banda de vibració-rotació d’una molècula.
geometria Part d’una corba oberta que s’allunya cap a l’infinit.

■ branca

femení botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes per analogia En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria anatomia Ramificació, part en què es divideix un tallus, un conducte orgànic, etc Les branques d’una artèria, d’una vena figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és…