masculí brancatge, brancada f, brancam, enramada f, ramera f, ramada f, rama f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení
1. pròpiament i figuradament branca. Un arbre sans branches, un arbre sense branques. Les branches de l’enseignement, les branques de l’ensenyament.
2. [d’un fleuve] braç m, braçal m.
3. [d’un canal, d’un chemin, etc.] branc m, ramal m
4. [d’un compas] cama.
5. [d’une étoile] punta.
6. avoir de la branche ésser ben fet -a (o plantat -ada).
   • ésser de bona nissaga (o tenir distinció).
7. branche de courbe matemàtiques branca de corba.
8. branche gourmande botànica pollís m.
9. branche maîtresse (ou mère, ou charpentière) cimal m (o bessa, o branca mestra [o principal]).
10. être comme l’oiseau sur la branche figuradament estar en una situació precària (o penjar d’un fil, o estar penjat -ada).
    1. se rattraper aux branches aprofitar (o salvar-se aprofitant) les oportunitats.
    2. scier la branche sur laquelle on est assis tirar-se pedres al terrat (o terra als ulls).
11. vieille branche ! popularment (estimat) company (o amic de l’ànima) !

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu être branché familiarment estar a l’aguait (o connectat -ada, o informat -ada, o al cas, o a la que salta, o avisat -ada).

1. estar (o anar) al dia. La jeunesse des villes est bien branchée, la joventut de ciutat sí que va al dia.
2. estar molt interessat -ada (o delir-se) per.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. [d’un appareil] connexió f, embrancament.
2. [d’une conduite] ramificació f.
3. informàtica brancament, bifurcació f.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç