adjectiu De Bretanya Els cavalls de raça bretona nom masculí i femení Persona que és de Bretanya o que hi viu nom masculí El bretó és la llengua que es parla a Bretanya
adjectiu i masculí i femení De Bretanya (país de l’O d’Europa), dels bretons (poble) o del bretó (llengua).
masculí i femeníetnologia Individu d’un poble d’origen celta que de mitjan segle V al final del segle VI emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
masculílingüística Llengua cèltica de la branca britònica, parlada pels bretons.
adjectiu i masculí i femení De Bretanya país de l’O d’Europa, dels bretons poble o del bretó llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen celta que de mitjan segle V al final del segle VI emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya masculí lingüística Llengua cèltica de la branca britònica, parlada pels bretons
belitre canalla (m.) bergant rufià gamberro bandarra farfant brivall o brivant taül miserable galifardeu (m.), es diu d'un home capaç de fer-ne de totes. murri pillet truà ribald malnat (adj.) malxinat malparit fill de puta porc persona de males arts
Etimologia: d’origen incert, probablement del b. ll. escolàstic blityri, i aquest, del gr. blítyri ‘home sense valor’, canviat en *brituli1a font: 1803, DEst.
Body
masculí i femení Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció.