Es mostren 594828 resultats

bretó
-ona

bretó

    adjectiu i masculí i femení
  1. bretón -ona.
  2. història britano -na.
  3. masculí
  4. [llengua] bretón.

bretó
-ona

bretó
-ona

bretó
-ona

bretó

<title type="display">bretó</title>

    adjectiu
  1. De Bretanya. Els cavalls de raça bretona.
  2. nom masculí i femení
  3. Persona que és de Bretanya o que hi viu.
  4. nom masculí
  5. El bretó és la llengua que es parla a Bretanya.

bretó

bretó
-ona

bretó
-ona

bretó
| bretona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bretó</title>

Accessory
Etimologia: del ll. Britto, -onis, íd.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení De Bretanya (país de l’O d’Europa), dels bretons (poble) o del bretó (llengua).
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen celta que de mitjan segle V al final del segle VI emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
  3. masculí lingüística Llengua cèltica de la branca britònica, parlada pels bretons.

bretó
| bretona

brètol


<title type="display">brètol</title>

belitre
canalla (m.)
bergant
rufià
gamberro
bandarra
farfant
brivall o brivant
taül
miserable
galifardeu (m.), es diu d'un home capaç de fer-ne de totes.
murri
pillet
truà
ribald
malnat (adj.)
malxinat
malparit
fill de puta
porc
persona de males arts


© Manuel Franquesa

brètol

brètol
-a

brètol

masculí i femení canalla, rufián -ana, granuja, miserable.

brètol
-a

brètol

brètol

brètol
| brètola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brètol</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement del b. ll. escolàstic blityri, i aquest, del gr. blítyri ‘home sense valor’, canviat en *brituli 1a font: 1803, DEst.
Body
masculí i femení Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció.

brètol
| brètola

brètol
-a

brètol
-a