Es mostren 594828 resultats

bretxa

<title type="display">bretxa</title>

nom femení Una bretxa és un forat o una escletxa grossa feta en un mur o en una paret. Antigament, els canons obrien bretxes a les muralles que permetien als atacants entrar a les fortaleses.

bretxa

bretxificació

bretxificació

bretxificar


<title type="display">bretxificar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. bretxificar
    1. GERUNDI

    2. bretxificant
    1. PARTICIPI

    2. bretxificat
    3. bretxificada
    4. bretxificats
    5. bretxificades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. bretxifico
      3. bretxifiques
      4. bretxifica
      5. bretxifiquem
      6. bretxifiqueu
      7. bretxifiquen
      1. IMPERFET

      2. bretxificava
      3. bretxificaves
      4. bretxificava
      5. bretxificàvem
      6. bretxificàveu
      7. bretxificaven
      1. PASSAT

      2. bretxifiquí
      3. bretxificares
      4. bretxificà
      5. bretxificàrem
      6. bretxificàreu
      7. bretxificaren
      1. FUTUR

      2. bretxificaré
      3. bretxificaràs
      4. bretxificarà
      5. bretxificarem
      6. bretxificareu
      7. bretxificaran
      1. CONDICIONAL

      2. bretxificaria
      3. bretxificaries
      4. bretxificaria
      5. bretxificaríem
      6. bretxificaríeu
      7. bretxificarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. bretxifiqui
      3. bretxifiquis
      4. bretxifiqui
      5. bretxifiquem
      6. bretxifiqueu
      7. bretxifiquin
      1. IMPERFET

      2. bretxifiqués
      3. bretxifiquessis
      4. bretxifiqués
      5. bretxifiquéssim
      6. bretxifiquéssiu
      7. bretxifiquessin
    1. IMPERATIU

    2. bretxifica
    3. bretxifiqui
    4. bretxifiquem
    5. bretxifiqueu
    6. bretxifiquin

bretxificar

bretxificar

bretxificar

Informació complementària

brètzel

brètzel

breu


<title type="display">breu</title>

Pronúncia: bɾéw
    adjectiu
  1. short, brief.
  2. [estil] terse, concise.
  3. en breu locució adverbial shortly, before long, very soon.
  4. (ídem) concisely.
  5. sigues breu! cut it short!, be brief!
  6. en breus dies in a few days.
  7. masculí
  8. història eclesiàstica papal brief.
  9. femení
  10. música breve.

breu

breu


<title type="display">breu</title>

    adjectiu
  1. [de curta durada] breve, corto -ta. Un discurs breu, un discurso breve.
  2. poco -ca, breve. D'aquí a breus dies, dentro de pocos días.
  3. gramàtica breve. Síl·laba breu, sílaba breve.
  4. en breu [d'aquí a poc temps] en breve.
  5. ésser breu [parlant] ser breve.
  6. femení
  7. gramàtica [vocal, síl·laba] breve.
  8. música [nota] breve.
  9. masculí
  10. [en esoterisme] amuleto, talismán.
  11. breu pontifici cristianisme breve.

breu

breu


<title type="display">breu</title>

  1. De curta durada.
    curt. Trobar el temps curt.
    fugaç
    fugisser
    momentani
    passatger
    efímer
    ésser com un foc d'encenalls
    instantani
    Compareu: precari: que no ofereix garanties de duració.
  2. succint (discurs, escrit, etc.)
    sumari (exposició, judici, etc.)
    abreujat (article, llibre, discurs, etc.)
    compendiós (obra literària)
    concís
    inextens
    lacònic (resposta, frase, etc.)
    condensat
    lapidari. Una frase lapidària
    telegràfic. Estil telegràfic, com el que hom sol usar en els telegrames.
    el·líptic (estil)
    sobri
    Compareu: resumit, serrat
    Antònims: Diüturn. Llarg. Durador. Inacabable.



© Manuel Franquesa

breu

breu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">breu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: breu
Etimologia: del ll. brĕvis ‘breu, curt’ 1a font: s. XIII
Body
  1. adjectiu
    1. De curta durada. Un discurs breu. Vocals breus.
    2. en breu locució adverbial D’ací a poc temps.
    3. en breus dies En pocs dies.
    4. ésser breu (algú) No estar gaire a dir, a explicar, etc., una cosa.
  2. masculí esoterisme Escrit que algunes persones porten elles mateixes o posen damunt els animals i al qual hom atribueix un poder màgic.
  3. fonètica, fonologia
    1. adjectiu Dit de la vocal i de la síl·laba que té la durada d’una unitat.
    2. femení Vocal o síl·laba breu.
  4. masculí gramàtica Signe en forma de semicercle obert per dalt (˘) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en els quals indica vocal o síl·laba breu, en l’ortografia d’alguns idiomes i en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
  5. femení música
    1. En el cant pla, figura de nota plena o buida, de forma quadrada i sense pal, que constitueix la unitat rítmica de mesura.
    2. En la polifonia primitiva, nota quadrada equivalent a la meitat del valor de la llarga en ritme binari.
  6. breu pontifici història eclesiàstica Document pontifici, menys solemne que la butlla, que tracta d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions.

breu

breu


<title type="display">breu</title>

    adjectiu
  1. [Zeit] kurz.
  2. (és)ser breu sich kurz fassen (beim Sprechen).
  3. en breus dies in wenigen Tagen.
  4. en breu locució adverbial bald, in Kürze.
  5. masculí eclesiàstic
  6. Breve n.
  7. femení música
  8. Brevis f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

breu