Es mostren 594823 resultats

brillantor

brillantor

femení qualitat de brillant éclat m , brillant • figuradament éclat m , gloire
Diccionari de sinònims Franquesa

brillar


<title type="display">brillar</title>

lluir (→)
birbillejar
resplendir
rutilar
mirotejar, fer reflexos.
mirallejar. La neu de la congesta miralleja.
fulgurar
centellejar
guspirejar
espitllar, resplendir, centellejar.
llambrar o llambrejar
espurnar o espurnejar
llampurnar o llampurnejar
llampeguejar
Compareu: fosforejar


© Manuel Franquesa

brillar

lluir → birbillejar resplendir rutilar mirotejar , fer reflexos mirallejar La neu de la congesta miralleja fulgurar centellejar guspirejar espitllar , resplendir, centellejar llambrar o llambrejar espurnar o espurnejar llampurnar o llampurnejar llampeguejar Compareu fosforejar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

brillar


<title type="display">brillar</title>

Pronúncia: bɾiʎá
    verb intransitiu
  1. to shine.
  2. to sparkle, glitter, gleam, glisten.
  3. [ulls] to beam.
  4. to glow.
  5. to light up.
  6. [excel·lir] to shine.
  7. brillar per la seva absència figuradament to be conspicuous by one's absence.

brillar

verb intransitiu to shine to sparkle , glitter , gleam , glisten ulls to beam to glow to light up excellir to shine brillar per la seva absència figuradament to be conspicuous by one's absence
Conjugador Català

brillar


<title type="display">brillar</title>

    1. INFINITIU

    1. brillar

    2. GERUNDI

    1. brillant

    3. PARTICIPI

    1. brillat
    2. brillada
    3. brillats
    4. brillades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. brillo
      2. brilles
      3. brilla
      4. brillem
      5. brilleu
      6. brillen

      2. IMPERFET

      1. brillava
      2. brillaves
      3. brillava
      4. brillàvem
      5. brillàveu
      6. brillaven

      3. PASSAT

      1. brillí
      2. brillares
      3. brillà
      4. brillàrem
      5. brillàreu
      6. brillaren

      4. FUTUR

      1. brillaré
      2. brillaràs
      3. brillarà
      4. brillarem
      5. brillareu
      6. brillaran

      5. CONDICIONAL

      1. brillaria
      2. brillaries
      3. brillaria
      4. brillaríem
      5. brillaríeu
      6. brillarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. brilli
      2. brillis
      3. brilli
      4. brillem
      5. brilleu
      6. brillin

      2. IMPERFET

      1. brillés
      2. brillessis
      3. brillés
      4. brilléssim
      5. brilléssiu
      6. brillessin

    6. IMPERATIU

    1. brilla
    2. brilli
    3. brillem
    4. brilleu
    5. brillin

brillar

INFINITIU brillar GERUNDI brillant PARTICIPI brillat brillada brillats brillades INDICATIU PRESENT brillo brilles brilla brillem brilleu brillen IMPERFET brillava brillaves brillava brillàvem brillàveu brillaven PASSAT brillí brillares brillà brillàrem brillàreu brillaren FUTUR brillaré brillaràs brillarà brillarem brillareu brillaran CONDICIONAL brillaria brillaries brillaria brillaríem brillaríeu brillarien SUBJUNTIU PRESENT brilli brillis brilli brillem brilleu brillin IMPERFET brillés brillessis brillés brilléssim brilléssiu brillessin IMPERATIU brilla brilli brillem brilleu brillin
Diccionari Castellà Català

brillar

brillar

verb intransitiu brillar sobresalir brillar , excellir
Diccionari Català Castellà

brillar


<title type="display">brillar</title>

    verb intransitiu
  1. brillar, resplandecer. Els estels brillaven al cel, las estrellas brillaban en el cielo. Els miralls brillen, los espejos brillan.
  2. [amb el brill] reclamar.
  3. figuradament [excel·lir] brillar, sobresalir, resplandecer.
  4. brillar algú per la seva absència brillar alguien por su ausencia.

brillar

verb intransitiu brillar , resplandecer Els estels brillaven al cel , las estrellas brillaban en el cielo Els miralls brillen , los espejos brillan amb el brill reclamar figuradament excellir brillar , sobresalir , resplandecer brillar algú per la seva absència brillar alguien por su ausencia
Diccionari Català Italià

brillar

<title type="display">brillar</title>

verb intransitiu brillare, luccicare, risplendere, splendere. || [amb el brill] richiamare, chioccolare. || fig [excel·lir] eccellere, brillare, emergere, spiccare. || brillar algú per la seva absència brillare qualcuno per la sua assenza.

brillar

verb intransitiu brillare, luccicare, risplendere, splendere || amb el brill richiamare, chioccolare || fig excellir eccellere, brillare, emergere, spiccare || brillar algú per la seva absència brillare qualcuno per la sua assenza
DIDAC Diccionari escolar

brillar

<title type="display">brillar</title>

    verb
  1. Fer una llum viva. El sol brilla de dia i els estels brillen de nit.
  2. Diem que una persona brilla per la seva intel·ligència o per la seva bondat quan és molt intel·ligent o molt bona.
    3. frase feta
  3. Una persona brilla per la seva absència quan tothom veu que no hi és.

brillar

verb Fer una llum viva El sol brilla de dia i els estels brillen de nit Diem que una persona brilla per la seva intelligència o per la seva bondat quan és molt intelligent o molt bona frase feta Una persona brilla per la seva absència quan tothom veu que no hi és
Diccionari Català francès

brillar


<title type="display">brillar</title>

Pronúncia: bɾiʎá
    verb intransitiu
  1. briller.
    • figuradament [excel·lir] briller.
  2. [amb el brill] appeler tr.
  3. brillar per la seva absència figuradament i irònicament briller par son absence.

brillar

verb intransitiu briller • figuradament excellir briller amb el brill appeler tr brillar per la seva absència figuradament i irònicament briller par son absence
Diccionari Català Alemany

brillar1

brillar1

verb intransitiu caça die Lockpfeife ertönen lassen Vegeu també brillar 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat