Es mostren 594827 resultats

brocanter

brocanter

verb intransitiu comprar i vendre objectes vells, revendre © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brocanter
| brocantera

■ brocanter
| brocantera

masculí i femení Persona que té per ofici comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brocanteria

■ brocanteria

femení Ofici de brocanter
Traducció
Diccionari Català francès

brocanteria

brocanteria

femení brocante
Diccionari Francès Català

brocanteur
-euse


<title type="display">brocanteur</title>

Pronúncia: bʀɔkɑ̃tœʀ -øz
masculí i femení venedor -a d’objectes vells, revenedor -a, brocanter -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

brocanteur
-euse

masculí i femení venedor -a d’objectes vells, revenedor -a, brocanter -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Castellà

brocar

brocar

verb transitiu esperonar espolear verb intransitiu cabalgar
Conjugador Català

brocar


<title type="display">brocar</title>

    1. INFINITIU

    1. brocar

    2. GERUNDI

    1. brocant

    3. PARTICIPI

    1. brocat
    2. brocada
    3. brocats
    4. brocades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. broco
      2. broques
      3. broca
      4. broquem
      5. broqueu
      6. broquen

      2. IMPERFET

      1. brocava
      2. brocaves
      3. brocava
      4. brocàvem
      5. brocàveu
      6. brocaven

      3. PASSAT

      1. broquí
      2. brocares
      3. brocà
      4. brocàrem
      5. brocàreu
      6. brocaren

      4. FUTUR

      1. brocaré
      2. brocaràs
      3. brocarà
      4. brocarem
      5. brocareu
      6. brocaran

      5. CONDICIONAL

      1. brocaria
      2. brocaries
      3. brocaria
      4. brocaríem
      5. brocaríeu
      6. brocarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. broqui
      2. broquis
      3. broqui
      4. broquem
      5. broqueu
      6. broquin

      2. IMPERFET

      1. broqués
      2. broquessis
      3. broqués
      4. broquéssim
      5. broquéssiu
      6. broquessin

    6. IMPERATIU

    1. broca
    2. broqui
    3. broquem
    4. broqueu
    5. broquin

brocar

INFINITIU brocar GERUNDI brocant PARTICIPI brocat brocada brocats brocades INDICATIU PRESENT broco broques broca broquem broqueu broquen IMPERFET brocava brocaves brocava brocàvem brocàveu brocaven PASSAT broquí brocares brocà brocàrem brocàreu brocaren FUTUR brocaré brocaràs brocarà brocarem brocareu brocaran CONDICIONAL brocaria brocaries brocaria brocaríem brocaríeu brocarien SUBJUNTIU PRESENT broqui broquis broqui broquem broqueu broquin IMPERFET broqués broquessis broqués broquéssim broquéssiu broquessin IMPERATIU broca broqui broquem broqueu broquin
Diccionari Català Alemany

brocar

brocar

verb transitiu anspornen verb intransitiu in eine bestimmte Richtung reiten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

brocar

brocar

verb transitiu to spur on
Diccionari Català Italià

brocar

brocar

verb transitiu un cavall spronare verb intransitiu cavalcare