Es mostren 594827 resultats

■ brogiment

■ brogiment

masculí Brogit
Traducció
Diccionari Català francès

brogiment

brogiment

masculí brogit
Conjugador Català

brogir


<title type="display">brogir</title>

    1. INFINITIU

    1. brogir

    2. GERUNDI

    1. brogint

    3. PARTICIPI

    1. brogit
    2. brogida
    3. brogits
    4. brogides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. brogeixo
      2. brogeixes
      3. brogeix
      4. brogim
      5. brogiu
      6. brogeixen

      2. IMPERFET

      1. brogia
      2. brogies
      3. brogia
      4. brogíem
      5. brogíeu
      6. brogien

      3. PASSAT

      1. brogí
      2. brogires
      3. brogí
      4. brogírem
      5. brogíreu
      6. brogiren

      4. FUTUR

      1. brogiré
      2. brogiràs
      3. brogirà
      4. brogirem
      5. brogireu
      6. brogiran

      5. CONDICIONAL

      1. brogiria
      2. brogiries
      3. brogiria
      4. brogiríem
      5. brogiríeu
      6. brogirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. brogeixi
      2. brogeixis
      3. brogeixi
      4. brogim
      5. brogiu
      6. brogeixin

      2. IMPERFET

      1. brogís
      2. brogissis
      3. brogís
      4. brogíssim
      5. brogíssiu
      6. brogissin

    6. IMPERATIU

    1. brogeix
    2. brogeixi
    3. brogim
    4. brogiu
    5. brogeixin

brogir

INFINITIU brogir GERUNDI brogint PARTICIPI brogit brogida brogits brogides INDICATIU PRESENT brogeixo brogeixes brogeix brogim brogiu brogeixen IMPERFET brogia brogies brogia brogíem brogíeu brogien PASSAT brogí brogires brogí brogírem brogíreu brogiren FUTUR brogiré brogiràs brogirà brogirem brogireu brogiran CONDICIONAL brogiria brogiries brogiria brogiríem brogiríeu brogirien SUBJUNTIU PRESENT brogeixi brogeixis brogeixi brogim brogiu brogeixin IMPERFET brogís brogissis brogís brogíssim brogíssiu brogissin IMPERATIU brogeix brogeixi brogim brogiu brogeixin
Diccionari de sinònims Franquesa

brogir

brogir

→ fer soroll © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

brogir

brogir

verb intransitiu fer brogit rugir , bramar El mar brogia , el mar rugía o bramaba
Diccionari Català Italià

brogir

brogir

verb intransitiu el vent, la tempesta ruggire, rombare, muggire, mugghiare || un insecte ronzare, fare un brusio
Diccionari Català Anglès

brogir

brogir

verb intransitiu vent, tempesta to roar , howl , rage multitud to roar insecte to buzz , hum , drone
DIDAC Diccionari escolar

brogir

brogir

verb Fer brogit, fer un soroll confús
Diccionari Català Alemany

brogir

brogir

verb intransitiu brausen, toben, lärmen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brogir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brogir</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement de *brugīre, encreuament entre el ll. rugīre ‘rugir’ i el seu sinònim cèlt. *bragere ‘bramar’ (cf. braolar) 1a font: s. XIV, Jaume I, Llull, Eiximenis
verb intransitiu Fer brogit, fer remor.

■ brogir

verb intransitiu Fer brogit, fer remor
Informació complementària
Traducció