Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

■ bronzejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bronzejar</title>

Etimologia: de bronze 1a font: 1839, DLab.

verb

transitiu

1. bronzar 1.
2. Donar a alguna cosa l’aparença de bronze per exposició al sol, etc. El sol i la neu els han bronzejat la cara.
per extensió Embrunir.

■ bronzejar

verb transitiu bronzar 1 Donar a alguna cosa l’aparença de bronze per exposició al sol, etc El sol i la neu els han bronzejat la cara per extensió Embrunir

bronzejar

<title type="display">bronzejar</title>

verb transitiu bronzare, abbronzare, annerire. || [la pell] abbronzare.

verb pronominal abbronzarsi.

bronzejar

verb transitiu bronzare, abbronzare, annerire || la pell abbronzare verb pronominal abbronzarsi

bronzejar

<title type="display">bronzejar</title>

Pronúncia: bɾunzəʒá

verb transitiu

to bronze.
to brown.
[pell] to tan.

bronzejar

verb transitiu to bronze to brown pell to tan

bronzejar

<title type="display">bronzejar</title>

[! Conjugació: amb G davant E, I]

verb Fer que la pell es posi morena, com del color del bronze. Hi ha aparells elèctrics que bronzegen com el sol.

bronzejat

bronzejar

Conjugació amb G davant E, I verb Fer que la pell es posi morena, com del color del bronze Hi ha aparells elèctrics que bronzegen com el sol bronzejat