Es mostren 594827 resultats

■ acreditable

■ acreditable

adjectiu Que hom pot acreditar
Traducció
Diccionari Català francès

acreditable

acreditable

adjectiu que l'on peut accréditer , qui peut être accrédité -e
Diccionari Català francès

acreditació

acreditació

femení accréditation
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acreditació

■ acreditació

femení Acció d’acreditar l’efecte Document que acredita la identitat o la condició d’una persona i la capacita per a realitzar determinades funcions
Traducció
Diccionari der aranés

acreditacion

<title type="display">acreditacion </title>

    nòm f Document qu’acredite a ua persona.

    Català: acreditació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

acreditacion

nòm f Document qu’acredite a ua persona Català acreditació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

acreditado
-da

acreditado
-da

adjectiu de fama acreditat -ada Un abogado acreditado , un advocat acreditat dret diplomático acreditat -ada
Diccionari de sinònims Franquesa

acreditador

acreditador

credencial Lletres credencials © Manuel Franquesa
Diccionari de sinònims Franquesa

acreditar


<title type="display">acreditar</title>

  1. Fer digne de crèdit una persona o cosa.
    abonar, acreditar de bo. Aquesta acció l'abona.
    recomanar, fer recomanable algú o alguna cosa.
    justificar
    garantir
  2. asseverar
    afirmar
  3. Reconèixer com a creditor d'una quantitat.
    abonar
    bonificar



© Manuel Franquesa

acreditar

Fer digne de crèdit una persona o cosa abonar , acreditar de bo Aquesta acció l'abona recomanar , fer recomanable algú o alguna cosa justificar garantir asseverar afirmar Reconèixer com a creditor d'una quantitat abonar bonificar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

acreditar

<title type="display">acreditar</title>

verb transitiu [fer digne de crèdit] accreditare, rendere credibile, avvalorare. || affermare, confermare. || dr [un càrrec] accreditare. || econ [abonar] fare un bonifico. | accreditare.

verb pronominal accreditarsi.

acreditar

verb transitiu fer digne de crèdit accreditare, rendere credibile, avvalorare || affermare, confermare || dr un càrrec accreditare || econ abonar fare un bonifico | accreditare verb pronominal accreditarsi
Diccionari der aranés

acreditar

<title type="display">acreditar </title>

    v tr Demostrar damb un document qu’ua persona ei qui ditz èster o qu’ei autorizada entà hèr bèra causa.

    Català: acreditar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

acreditar

v tr Demostrar damb un document qu’ua persona ei qui ditz èster o qu’ei autorizada entà hèr bèra causa Català acreditar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana