Es mostren 594823 resultats

acreditar

acreditar

    verb transitiu
  1. [fer digne de crèdit] acreditar, dar (o conceder) crédito.
  2. acreditar, atestiguar, afirmar. Acreditem que ell no ha rebut cap indemnització, acreditamos que él no ha recibido ninguna indemnización.
  3. comerç i mercat [abonar] acreditar, abonar.
  4. dret [un càrrec] acreditar.
  5. dret conceder crédito.
  6. acreditar de acreditar como. Aquesta obra l'acredita de bon escriptor, esta obra le acredita como buen escritor.
    7. verb pronominal
  7. acreditarse.

acreditar

verb transitiu fer digne de crèdit acreditar , dar o conceder crédito acreditar , atestiguar , afirmar Acreditem que ell no ha rebut cap indemnització , acreditamos que él no ha recibido ninguna indemnización comerç i mercat abonar acreditar , abonar dret un càrrec acreditar dret conceder crédito acreditar de acreditar como Aquesta obra l'acredita de bon escriptor , esta obra le acredita como buen escritor verb pronominal acreditarse
Conjugador Català

acreditar


<title type="display">acreditar</title>

    1. INFINITIU

    1. acreditar

    2. GERUNDI

    1. acreditant

    3. PARTICIPI

    1. acreditat
    2. acreditada
    3. acreditats
    4. acreditades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. acredito
      2. acredites
      3. acredita
      4. acreditem
      5. acrediteu
      6. acrediten

      2. IMPERFET

      1. acreditava
      2. acreditaves
      3. acreditava
      4. acreditàvem
      5. acreditàveu
      6. acreditaven

      3. PASSAT

      1. acredití
      2. acreditares
      3. acredità
      4. acreditàrem
      5. acreditàreu
      6. acreditaren

      4. FUTUR

      1. acreditaré
      2. acreditaràs
      3. acreditarà
      4. acreditarem
      5. acreditareu
      6. acreditaran

      5. CONDICIONAL

      1. acreditaria
      2. acreditaries
      3. acreditaria
      4. acreditaríem
      5. acreditaríeu
      6. acreditarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. acrediti
      2. acreditis
      3. acrediti
      4. acreditem
      5. acrediteu
      6. acreditin

      2. IMPERFET

      1. acredités
      2. acreditessis
      3. acredités
      4. acreditéssim
      5. acreditéssiu
      6. acreditessin

    6. IMPERATIU

    1. acredita
    2. acrediti
    3. acreditem
    4. acrediteu
    5. acreditin

acreditar

INFINITIU acreditar GERUNDI acreditant PARTICIPI acreditat acreditada acreditats acreditades INDICATIU PRESENT acredito acredites acredita acreditem acrediteu acrediten IMPERFET acreditava acreditaves acreditava acreditàvem acreditàveu acreditaven PASSAT acredití acreditares acredità acreditàrem acreditàreu acreditaren FUTUR acreditaré acreditaràs acreditarà acreditarem acreditareu acreditaran CONDICIONAL acreditaria acreditaries acreditaria acreditaríem acreditaríeu acreditarien SUBJUNTIU PRESENT acrediti acreditis acrediti acreditem acrediteu acreditin IMPERFET acredités acreditessis…
Diccionari Castellà Català

acreditar


<title type="display">acreditar</title>

    verb transitiu
  1. [atestiguar] acreditar.
  2. [a un diplomático] acreditar.
  3. [demostrar] acreditar, confirmar. Esto acredita cuanto te he dicho, això acredita tot allò que et vaig dir.
  4. economia [abonar] abonar.
  5. acreditar como [consagrar] acreditar com a. Le acredita como poeta, l'acredita com a poeta.
    6. verb pronominal
  6. [adquirir crédito] acreditar-se.

acreditar

verb transitiu atestiguar acreditar a un diplomático acreditar demostrar acreditar , confirmar Esto acredita cuanto te he dicho , això acredita tot allò que et vaig dir economia abonar abonar acreditar como consagrar acreditar com a Le acredita como poeta , l'acredita com a poeta verb pronominal adquirir crédito acreditar-se
Diccionari Català Alemany

acreditar


<title type="display">acreditar</title>

    verb transitiu especialment diplomàcia i banca
  1. akkreditieren.
  2. in Ansehen bringen.
  3. bestätigen, beglaubigen.
  4. banca gutschreiben.
    5. verb reflexiu
  5. Ansehen erwerben, sich Kredit verschaffen.
  6. sich bewähren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

acreditar

verb transitiu especialment diplomàcia i banca akkreditieren in Ansehen bringen bestätigen, beglaubigen banca gutschreiben verb reflexiu Ansehen erwerben, sich Kredit verschaffen sich bewähren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acreditar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acreditar</title>

Etimologia: de crèdit 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Fer digna de crèdit (una cosa o una persona). Aquesta expressió és acreditada per bons escriptors. Aquest edifici l’acredita de bon arquitecte.
    2. transitiu Servir per a demostrar que (algú) és la persona que diu que és, que exerceix una professió o que té autorització per a fer alguna cosa. Aquest carnet t’acredita com a periodista.
    3. transitiu dret internacional Autoritzar una persona per a representar, com a ambaixador o agent diplomàtic, un estat davant un altre, o bé davant un organisme internacional.
    4. pronominal Percaçar crèdit, guanyar crèdit. El nou museu s’ha anat acreditant amb el temps.
  2. transitiu Assegurar la realitat (d’una cosa), fer tenir creença (en alguna cosa). Podem acreditar que ell no estava al corrent dels fets.
  3. transitiu comptabilitat Abonar.
  4. transitiu dret mercantil Reconèixer un crèdit.

■ acreditar

verb transitiu Fer digna de crèdit una cosa o una persona Aquesta expressió és acreditada per bons escriptors Aquest edifici l’acredita de bon arquitecte transitiu Servir per a demostrar que algú és la persona que diu que és, que exerceix una professió o que té autorització per a fer alguna cosa Aquest carnet t’acredita com a periodista transitiu dret internacional Autoritzar una persona per a representar, com a ambaixador o agent diplomàtic, un estat davant un altre, o bé davant un organisme internacional pronominal Percaçar crèdit, guanyar crèdit El nou museu s’ha anat acreditant amb el…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

acreditar

<title type="display">acreditar</title>

    verb
  1. Fer que una cosa o una persona sigui digna de crèdit. Les pel·lícules que ha fet Steven Spielberg l'acrediten com a bon director de cine.
  2. Assegurar que una cosa és veritat. Els carnets d'un club acrediten que una persona n'és sòcia.
  3. Un estat acredita una persona quan diu que serà el seu ambaixador o representant davant d'un altre estat.
acreditatiu, acreditativa

acreditar

verb Fer que una cosa o una persona sigui digna de crèdit Les pellícules que ha fet Steven Spielberg l'acrediten com a bon director de cine Assegurar que una cosa és veritat Els carnets d'un club acrediten que una persona n'és sòcia Un estat acredita una persona quan diu que serà el seu ambaixador o representant davant d'un altre estat acreditatiu , acreditativa
Diccionari Català Anglès

acreditar


<title type="display">acreditar</title>

Pronúncia: əkɾəðitá
    verb transitiu
  1. to do credit to, add to the reputation of.
  2. aquesta obra l’acredita de bon escriptor this work does him credit as a good writer.
  3. to vouch for, guarantee.
  4. to authorize (also authorise UK).
  5. comerç i mercat to credit.
  6. [ambaixador] to accredit.
    7. verb pronominal
  7. [comerciant, empresa, etc.] to get a reputation (de for)

acreditar

verb transitiu to do credit to , add to the reputation of aquesta obra l’acredita de bon escriptor this work does him credit as a good writer to vouch for , guarantee to authorize also authorise UK comerç i mercat to credit ambaixador to accredit verb pronominal comerciant, empresa, etc to get a reputation de for
Diccionari Català francès

acreditar


<title type="display">acreditar</title>

Pronúncia: əkɾəðitá
    verb transitiu
  1. [fer digne de crèdit] mettre en crédit, donner de la réputation.
  2. [assegurar] accréditer, prouver.
    • confirmer, prouver, montrer, justifier, témoigner, attester, faire foi de.
  3. economia créditer, porter au crédit.
  4. dret [un càrrec] accréditer.
    5. verb pronominal
  5. prendre du crédit, s'accréditer, passer pour, être connu -e pour.

acreditar

verb transitiu fer digne de crèdit mettre en crédit , donner de la réputation assegurar accréditer , prouver • confirmer , prouver , montrer , justifier , témoigner , attester , faire foi de economia créditer , porter au crédit dret un càrrec accréditer verb pronominal prendre du crédit , s'accréditer , passer pour , être connu -e pour
Diccionari Català Castellà

acreditat
-ada

acreditat
-ada

adjectiu acreditado -da
Diccionari de sinònims Franquesa

acreditat

acreditat

→ famós © Manuel Franquesa