Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

bruñir

<title type="display">bruñir</title>

verb transitiu

[abrillantar, pulir] brunyir.
figuradament i familiarment [arreglar] maquillar, compondre.
americanisme figuradament [fastidiar] empipar, fastiguejar.

bruñir

verb transitiu abrillantar, pulir brunyir figuradament i familiarment arreglar maquillar , compondre americanisme figuradament fastidiar empipar , fastiguejar

brunir

<title type="display">brunir</title>

Pronúncia: bʀyniʀ

verb transitiu

emmorenir, embrunir.
tecnologia brunyir, llustrar.

verb intransitiu

emmorenir-se pron, embrunir-se pron, posar-se pron morè -ena (o bru bruna).

verb transitiu emmorenir, embrunir tecnologia brunyir, llustrar verb intransitiu emmorenir-se pron , embrunir-se pron , posar-se pron morè -ena o bru bruna © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

brunissage

<title type="display">brunissage</title>

Pronúncia: bʀynisaʒ

masculí

tecnologia brunyiment, llustre.
[cuisine] operació de rossejar o enrossir els aliments.

brunissage

masculí tecnologia brunyiment, llustre cuisine operació de rossejar o enrossir els aliments © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

brunisseur

-euse

<title type="display">brunisseur</title>

Pronúncia: bʀynisœʀ -øz

adjectiu

masculí i femení

brunyidor -a.
papier (plat) brunisseur paper (plata f) de rossejar (o d’enrossir).

brunisseur

-euse

adjectiu i masculí i femení brunyidor -a papier plat brunisseur paper plata f de rossejar o d’enrossir © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç