Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

brunyir

<title type="display">brunyir</title>

1. brunyir
1. brunyint
1. brunyit
2. brunyida
3. brunyits
4. brunyides
1. 1. brunyeixo
  2. brunyeixes
  3. brunyeix
  4. brunyim
  5. brunyiu
  6. brunyeixen
2. 1. brunyia
  2. brunyies
  3. brunyia
  4. brunyíem
  5. brunyíeu
  6. brunyien
3. 1. brunyí
  2. brunyires
  3. brunyí
  4. brunyírem
  5. brunyíreu
  6. brunyiren
4. 1. brunyiré
  2. brunyiràs
  3. brunyirà
  4. brunyirem
  5. brunyireu
  6. brunyiran
5. 1. brunyiria
  2. brunyiries
  3. brunyiria
  4. brunyiríem
  5. brunyiríeu
  6. brunyirien
1. 1. brunyeixi
  2. brunyeixis
  3. brunyeixi
  4. brunyim
  5. brunyiu
  6. brunyeixin
2. 1. brunyís
  2. brunyissis
  3. brunyís
  4. brunyíssim
  5. brunyíssiu
  6. brunyissin
1. brunyeix
2. brunyeixi
3. brunyim
4. brunyiu
5. brunyeixin

brunyir

INFINITIU brunyir GERUNDI brunyint PARTICIPI brunyit brunyida brunyits brunyides INDICATIU PRESENT brunyeixo brunyeixes brunyeix brunyim brunyiu brunyeixen IMPERFET brunyia brunyies brunyia brunyíem brunyíeu brunyien PASSAT brunyí brunyires brunyí brunyírem brunyíreu brunyiren FUTUR brunyiré brunyiràs brunyirà brunyirem brunyireu brunyiran CONDICIONAL brunyiria brunyiries brunyiria brunyiríem brunyiríeu brunyirien SUBJUNTIU PRESENT brunyeixi brunyeixis brunyeixi brunyim brunyiu brunyeixin IMPERFET brunyís brunyissis brunyís brunyíssim brunyíssiu brunyissin IMPERATIU brunyeix brunyeixi brunyim…

brunyir

<title type="display">brunyir</title>

verb transitiu brunire, levigare, lucidare.

brunyir

verb transitiu brunire, levigare, lucidare

brunyir

<title type="display">brunyir</title>

Pronúncia: bɾuɲí

verb transitiu to polish, burnish, shine.

brunyir

verb transitiu to polish , burnish , shine

brunyir

<title type="display">brunyir</title>

verb transitiu

glätten, polieren.
(blank) schleifen.

brunyir

verb transitiu glätten, polieren blank schleifen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

■ brunyir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">brunyir</title>

Etimologia: de l’oc. ant. brunir ‘emmorenir’ i ‘fer lluir metalls polint-los’, i aquest, del fràncic *brunjan, íd., der. de brun ‘moreno’ 1a font: 1491

verb

transitiu