Es mostren 594823 resultats

brutesa

brutesa

brutesa

brutesa

brutesc
| brutesca

brutesc
| brutesca

Bruthenne

Bruthenne

Bruthitze

Bruthitze

bruti
| brútia

bruti
| brútia

brutícia

brutícia

brutícia


<title type="display">brutícia</title>

  1. Allò que fa que una cosa sigui bruta.
    sutzura
    porqueria o porquícia
    llordesa o llorderia
    quisca
    merda (fig i vulg.)
    pegatera, brutícia encastada a la pell.
    ronya (fam.)
    pegadella, brutícia que per manca de netedat es forma esp. al cap dels infants de llet.
    greix o greixum, brutícia greixosa en un vestit, a la pell, etc.
    engrut (de la pell, dels vestits, etc.)
    crostisser, crostes de brutícia.
    bilorda, brutícia que obstrueix un rec, una canonada, etc.
    escuralles, brutícia que surt d'un pou, un rec, etc., en escurar-lo.
    rovell, brutícia que es forma a la superfície d'un objecte corroint-lo, encara que no sigui pròpiament rovell per oxidació.
    garró, brutícia que es fa a les vores dels vestits caminant per llocs enfangats i bruts.
    tur o turo, brutícia que es fa en una canonada, en una pipa.
    crasses, brutícia que queda de les bresques després de treure la cera.
    xarol, brutícia o engrut adherit fortament.
    cascarres o cascàrries, boles de brutícia enganxada al pèl de bous, ovelles, etc.
    saburra, brutícia de la llengua, que ve de l'estómac.
  2. calamarsa.



© Manuel Franquesa

brutícia

brutícia

<title type="display">brutícia </title>

Body
    nòm f
  1. Caracteristica des causes lordes. Sin.: brutitge.
  2. Conjunt de plapes, povàs o impuretats que i a en ua causa o en un lòc.

  3. Català: brutícia


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brutícia

brutícia

brutícia