Es mostren 594823 resultats

brutesa

brutesa

femení qualitat brutor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brutesa

■ brutesa

femení Qualitat de brut o sutze, brutor, brutedat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ brutesc
| brutesca

■ brutesc
| brutesca

adjectiu Propi de bruts a la brutesca locució adverbial D’una manera poc refinada Engolir el menjar a la brutesca Cargols a la brutesca
Diccionari Alemany Català

Bruthenne

Bruthenne

femení lloca © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

Bruthitze

Bruthitze

femení calor ofegadora © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Gran Diccionari de la llengua catalana

bruti
| brútia

bruti
| brútia

adjectiu i masculí i femení Bruci
Diccionari Català Italià

brutícia

brutícia

femení sporcizia, sudiciume m , unto m , untume m , porcheria || fig porcheria, oscenità, indecenza || calamarsa grandine
Diccionari de sinònims Franquesa

brutícia


<title type="display">brutícia</title>

  1. Allò que fa que una cosa sigui bruta.
    sutzura
    porqueria o porquícia
    llordesa o llorderia
    quisca
    merda (fig i vulg.)
    pegatera, brutícia encastada a la pell.
    ronya (fam.)
    pegadella, brutícia que per manca de netedat es forma esp. al cap dels infants de llet.
    greix o greixum, brutícia greixosa en un vestit, a la pell, etc.
    engrut (de la pell, dels vestits, etc.)
    crostisser, crostes de brutícia.
    bilorda, brutícia que obstrueix un rec, una canonada, etc.
    escuralles, brutícia que surt d'un pou, un rec, etc., en escurar-lo.
    rovell, brutícia que es forma a la superfície d'un objecte corroint-lo, encara que no sigui pròpiament rovell per oxidació.
    garró, brutícia que es fa a les vores dels vestits caminant per llocs enfangats i bruts.
    tur o turo, brutícia que es fa en una canonada, en una pipa.
    crasses, brutícia que queda de les bresques després de treure la cera.
    xarol, brutícia o engrut adherit fortament.
    cascarres o cascàrries, boles de brutícia enganxada al pèl de bous, ovelles, etc.
    saburra, brutícia de la llengua, que ve de l'estómac.
  2. → calamarsa.



© Manuel Franquesa

brutícia

Allò que fa que una cosa sigui bruta sutzura porqueria o porquícia llordesa o llorderia quisca merda fig i vulg pegatera , brutícia encastada a la pell ronya fam pegadella , brutícia que per manca de netedat es forma esp al cap dels infants de llet greix o greixum , brutícia greixosa en un vestit, a la pell, etc engrut de la pell, dels vestits, etc crostisser , crostes de brutícia bilorda , brutícia que obstrueix un rec, una canonada, etc escuralles , brutícia que surt d'un pou, un rec, etc, en escurar-lo rovell , brutícia que es forma a la superfície d'un objecte corroint-lo, encara que no…
Diccionari der aranés

brutícia

<title type="display">brutícia </title>

    nòm f
  1. Caracteristica des causes lordes. Sin.: brutitge.
  2. Conjunt de plapes, povàs o impuretats que i a en ua causa o en un lòc.

    3. Català: brutícia


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

brutícia

nòm f Caracteristica des causes lordes Sin brutitge Conjunt de plapes, povàs o impuretats que i a en ua causa o en un lòc Català brutícia © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

brutícia

brutícia

femení suciedad paraula o acció brutes cochinada , suciedad calamarsa granizo m