Es mostren 594827 resultats

buguenvíl·lia


<title type="display">buguenvíl·lia</title>

Partició sil·làbica: bu_guen_víl_li_a
Etimologia: del ll. científic Bugainvillea spectabilis (en fr. ja el 1842) en memòria del navegant fr. Louis-Antoine de Bougainville (1729-1811), al qual atribuïren la importació de la planta 1a font: s. XX
femení botànica i jardineria Gènere de plantes llenyoses de la família de les nictaginàcies (Bougainvillea sp), de fulles sempre verdes, ovades, i de flors petites, llargament tubuloses.

buguenvíl·lia

femení botànica i jardineria Gènere de plantes llenyoses de la família de les nictaginàcies Bougainvillea sp , de fulles sempre verdes, ovades, i de flors petites, llargament tubuloses
Traducció
Diccionari Català francès

buguenvíl·lia

buguenvíl·lia

femení botànica Bougainvillea sp bougainvillée
Diccionari Català Alemany

buguera

buguera

femení nàutica Abflussrinne f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

buguera

buguera

femení nàutica channel , drain along the boat
Gran Diccionari de la llengua catalana

buguera


<title type="display">buguera</title>

Homòfon: boguera
Etimologia: de buc
femení marina, marítim En algunes embarcacions menors, canal que corre de popa a proa al costat de la regala i serveix per a recollir l’aigua de la coberta o del corredor.

buguera

femení marina, marítim En algunes embarcacions menors, canal que corre de popa a proa al costat de la regala i serveix per a recollir l’aigua de la coberta o del corredor
Traducció
Diccionari Català Italià

buguera

buguera

femení mar canale m di scarico
Gran Diccionari de la llengua catalana

bugui1


<title type="display">bugui</title><lbl type="homograph">1</lbl>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als buguis o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de les Cèlebes Centrals i que s’ha estès en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.
  3. masculí lingüística Llengua dels buguis, molt semblant al macassarès, una de les més importants del grup indonesi.



    4. Vegeu també:
    bugui2

bugui1

adjectiu Relatiu o pertanyent als buguis o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de les Cèlebes Centrals i que s’ha estès en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok masculí lingüística Llengua dels buguis, molt semblant al macassarès, una de les més importants del grup indonesi Vegeu també bugui 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

bugui2

bugui2

masculí automòbil, automobilisme Vehicle automòbil tot terreny amb xassís lleuger, carrosseria sense sostre rígid i rodes amples, dissenyat per a circular per terrenys abruptes i especialment per la sorra Vegeu també bugui 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

bugui-bugui


<title type="display">bugui-bugui</title>

Etimologia: de l’angl. nord-americà boogie-woogie, íd., d’origen obscur i intraduïble 1a font: s. XX
    masculí música i dansa
  1. Estil pianístic de jazz, utilitzat també per l’orquestra, d’una estructura harmònica derivada del blues.
  2. Gènere de ball, de moviment ràpid, que hom executa amb balanceigs, girs i encreuaments continus.

bugui-bugui

masculí música i dansa Estil pianístic de jazz , utilitzat també per l’orquestra, d’una estructura harmònica derivada del blues Gènere de ball, de moviment ràpid, que hom executa amb balanceigs, girs i encreuaments continus
Diccionari Català Anglès

búgula

búgula

femení botànica bugle