Es mostren 594827 resultats

bullinada

bullinada

bullion


<title type="display">bullion</title>

    noun
  1. or en lingots, plata en lingots.
  2. contingut (d'or \ de plata) en les monedes, etc.
  3. bullion reserve reserva metàl·lica.
  4. bullion van furgoneta bancària.

bullion

bullionisme

bullionisme

bullir


<title type="display">bullir</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. bullir
    1. GERUNDI

    2. bullint
    1. PARTICIPI

    2. bullit
    3. bullida
    4. bullits
    5. bullides
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. bullo
      3. bulls
      4. bull
      5. bullim
      6. bulliu
      7. bullen
      1. IMPERFET

      2. bullia
      3. bullies
      4. bullia
      5. bullíem
      6. bullíeu
      7. bullien
      1. PASSAT

      2. bullí
      3. bullires
      4. bullí
      5. bullírem
      6. bullíreu
      7. bulliren
      1. FUTUR

      2. bulliré
      3. bulliràs
      4. bullirà
      5. bullirem
      6. bullireu
      7. bulliran
      1. CONDICIONAL

      2. bulliria
      3. bulliries
      4. bulliria
      5. bulliríem
      6. bulliríeu
      7. bullirien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. bulli
      3. bullis
      4. bulli
      5. bullim
      6. bulliu
      7. bullin
      1. IMPERFET

      2. bullís
      3. bullissis
      4. bullís
      5. bullíssim
      6. bullíssiu
      7. bullissin
    1. IMPERATIU

    2. bull
    3. bulli
    4. bullim
    5. bulliu
    6. bullin

bullir

bullir


<title type="display">bullir</title>

Pronúncia: buʎí
    verb intransitiu
  1. bouillir.
  2. [per fermentació o efervescència] bouillir, cuver.
  3. [coure] cuire.
  4. figuradament bouillir. La sang li bullia d'indignació, son sang bouillait d'indignation .
    • grouiller, fourmiller. Els carrers bullien de gent, les rues grouillaient de monde.
  5. verb transitiu
  6. faire bouillir, bouillir fam. Bullir la llet, faire bouillir le lait.

bullir

bullir


<title type="display">bullir</title>

  1. v. intr.
    arrencar el bull, començar a bullir.
    esclatar el bull, íd. (Alc.)
    fer xup-xup, bullir lentament.
  2. Ésser, un líquid, agitat com l'aigua quan bull.
    agitar -se, bellugar -se.
    borbollar
    bollar, fer bombolles una mata de peix.
    xarbotar
  3. v. tr. Fer bullir una cosa.
    rebullir, tornar a bullir.
    perbullir, bullir dos cops.
    escaldufar, bullir superficialment.
    lleixivar, bullir la roba en lleixiu.
    descruar (es diu de la seda, del cotó, etc.)
    coure
    fer una cocció (o una decocció), fer bullir una substància en un líquid per extreure'n els principis actius que conté. Compareu: escaldar



© Manuel Franquesa

bullir

bullir

bullir

    verb intransitiu
  1. hervir, bullir.
  2. [per fermentació, efervescència, etc] hervir.
  3. [coure] cocer, hervir. La verdura ja bull, la verdura ya cuece.
  4. figuradament hervir. La sang li bullia d'indignació, la sangre le hervía de indignación. Els carrers bullien de gent, las calles hervían de gente.
  5. verb transitiu
  6. hervir. Bullir les patates, la llet, hervir las patatas, la leche.

bullir

bullir


<title type="display">bullir</title>

    [Se conjuga como: mullir] verb intransitiu
  1. [hervir] bullir.
  2. figuradament [agitarse] bullir.
  3. figuradament [figurar] moure's pron. Ahora tienen dinero y bullen mucho, ara tenen diners i es mouen molt.
  4. [removerse] bellugar. Ya bulle, parece que despierta, ja belluga, sembla que es desperta.
  5. verb transitiu
  6. [mover] bellugar [una part del cos].

bullir

bullir

<title type="display">bullir</title>

[sense -eix-] verb intransitiu bollire. | [lentament] sobbollire. || [coure] bollire, cuocere. | [líquid] gorgogliare, bollire. || fig [multitud] brulicare. || [algú] bollire, ribollire, fremere, agitarsi pron. Bullir de ràbia, bollire di rabbia. La sang li bullia, il sangue li ribolliva dentro. || tenir per a fer bullir l'olla fig avere lo stretto necessario per vivere. | sbarcare il lunario.

verb transitiu bollire, lessare.

bullir

bullir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bullir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. bŭllire ‘borbollejar; estar en ebullició’, derivat de bŭlla ‘bombolla’ 1a font: c. 1330
Body
    verb
  1. intransitiu Ésser un fluid en estat d’ebullició. L’aigua bull a 100°C.
    1. intransitiu Coure en aigua que bull. Dinarem de seguida: la verdura ja bull.
    2. transitiu Ara bullirem les patates.
    3. transitiu per extensió Fer bullir l’olla.
    4. tenir per a fer bullir l’olla figuradament Tenir per a viure.
  2. intransitiu
    1. Ésser un líquid agitat a semblança de l’aigua quan bull, a causa d’una fermentació, d’una agitació mecànica, etc. Bullir el most en el cup. Un remolí on l’aigua bull.
    2. figuradament La gent bullia pels carrers i les places.
  3. intransitiu Ésser excitat, agitat, per una passió, una emoció, etc. Bullir d’indignació.
  4. transitiu Fer bullir. Heu bullit la llet?

bullir