Es mostren 594827 resultats

burlaner

burlaner

burlaner
-a

burlaner
-a

burlap

burlap

burlar


<title type="display">burlar</title>

    verb transitiu
  1. [engañar] enganyar, enredar.
  2. figuradament [desorientar] esquivar, eludir. El ladrón burló a sus perseguidores, el lladre va esquivar els seus perseguidors.
  3. [eludir] eludir, evitar. Burlar la acción de la justicia, eludir l'acció de la justícia.
  4. verb pronominal
  5. [mofarse] burlar-se, riure's.

burlar

burlar-se

burlar-se

burlar-se


<title type="display">burlar-se</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. burlar
    1. GERUNDI

    2. burlant
    1. PARTICIPI

    2. burlat
    3. burlada
    4. burlats
    5. burlades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. burlo
      3. burles
      4. burla
      5. burlem
      6. burleu
      7. burlen
      1. IMPERFET

      2. burlava
      3. burlaves
      4. burlava
      5. burlàvem
      6. burlàveu
      7. burlaven
      1. PASSAT

      2. burlí
      3. burlares
      4. burlà
      5. burlàrem
      6. burlàreu
      7. burlaren
      1. FUTUR

      2. burlaré
      3. burlaràs
      4. burlarà
      5. burlarem
      6. burlareu
      7. burlaran
      1. CONDICIONAL

      2. burlaria
      3. burlaries
      4. burlaria
      5. burlaríem
      6. burlaríeu
      7. burlarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. burli
      3. burlis
      4. burli
      5. burlem
      6. burleu
      7. burlin
      1. IMPERFET

      2. burlés
      3. burlessis
      4. burlés
      5. burléssim
      6. burléssiu
      7. burlessin
    1. IMPERATIU

    2. burla
    3. burli
    4. burlem
    5. burleu
    6. burlin

burlar-se

burlar-se


<title type="display">burlar-se</title>

fer burla
escarnir
fer escarni (o escarn)
fer befa o befar (v. tr.). Per culpa teva em befaven.
escarnufar (v. tr.). Tothom escarnufava la pobra noia.
riure's (d'algú)
rifar-se (d'algú)
ridiculitzar o posar en ridícul (algú)
mofar-se
passejar-se (algú). Aquell se l'està passejant i ell no ho veu.
prendre la mida (a algú) (fig.). Em sembla que aquest et pren la mida, noi!
fotre's (d'algú) (vulg.)
fúmer-se (d'algú)
trufar-se
fer xixines (d'algú), fer-ne burla grossera (lit. fer carn picada d'algú, fer-ne miques).
jugar (amb algú). No te'l creguis, no fa més que jugar amb tu.
posar l'albarda (a algú)
satiritzar
Compareu: fer llengotes o llengotejar


© Manuel Franquesa

burlar-se

burlar-se


<title type="display">burlar-se</title>

Pronúncia: burlársə
    verb pronominal
  1. to joke, banter.
  2. to scoff.
  3. burlar-se de to mock, ridicule, scoff at, make fun of.
  4. te'n burles you're (joking \ not serious).

burlar-se

burlar-se

burlar-se

burlar-se

<title type="display">burlar-se</title>

    verb usat amb pronom
  1. Riure's d'una persona o d'una cosa, fer-hi broma amb mala intenció. Burlar-se dels errors dels altres és molt lleig.
  2. Burlar-se d'una llei o d'una ordre és no fer-ne cas, no obeir-la.
burlesc

burlar-se