Es mostren 594823 resultats

burxar


<title type="display">burxar</title>

Pronúncia: burʃá
    verb transitiu
  1. to poke, jab.
  2. to stir (up).
  3. [el foc] to poke, rake.
  4. figuradament to stir up, excite, provoke.
  5. to incite, urge, spur.

burxar

verb transitiu to poke , jab to stir up el foc to poke , rake figuradament to stir up , excite , provoke to incite , urge , spur
Diccionari de sinònims Franquesa

burxar

burxar

→ punxar burxinar furgar , burxar una cosa per remenar-la Furga una mica el foc, que s'espavili Fig → incitar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

burxar


<title type="display">burxar</title>

    verb transitiu
  1. [punxar] pinchar, punzar.
  2. [el foc] atizar, hurgar, remover, hurgonear.
  3. [remenar interiorment] hurgar. No et burxis el nas!, ¡no te hurgues la nariz!
  4. figuradament [furgar] hurgar, escarbar. Burxar en una ferida, en el passat, hurgar en una herida, en el pasado.
  5. figuradament [incitar] pinchar, espolear, empujar. El burxà perquè arribés fins al final, le pinchó para que llegara hasta el final.
  6. figuradament [agullonar, atiar] aguijonear, aguijar. Ens burxava la fam, nos aguijoneaba el hambre.
  7. burxa que burxa dale que dale (o que te dale, o que le das, o que te pego).

burxar

verb transitiu punxar pinchar , punzar el foc atizar , hurgar , remover , hurgonear remenar interiorment hurgar No et burxis el nas , no te hurgues la nariz figuradament furgar hurgar , escarbar Burxar en una ferida, en el passat , hurgar en una herida, en el pasado figuradament incitar pinchar , espolear , empujar El burxà perquè arribés fins al final , le pinchó para que llegara hasta el final figuradament agullonar, atiar aguijonear , aguijar Ens burxava la fam , nos aguijoneaba el hambre burxa que burxa dale que dale o que te dale, o que le das, o que te pego
Conjugador Català

burxar


<title type="display">burxar</title>

    1. INFINITIU

    1. burxar

    2. GERUNDI

    1. burxant

    3. PARTICIPI

    1. burxat
    2. burxada
    3. burxats
    4. burxades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. burxo
      2. burxes
      3. burxa
      4. burxem
      5. burxeu
      6. burxen

      2. IMPERFET

      1. burxava
      2. burxaves
      3. burxava
      4. burxàvem
      5. burxàveu
      6. burxaven

      3. PASSAT

      1. burxí
      2. burxares
      3. burxà
      4. burxàrem
      5. burxàreu
      6. burxaren

      4. FUTUR

      1. burxaré
      2. burxaràs
      3. burxarà
      4. burxarem
      5. burxareu
      6. burxaran

      5. CONDICIONAL

      1. burxaria
      2. burxaries
      3. burxaria
      4. burxaríem
      5. burxaríeu
      6. burxarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. burxi
      2. burxis
      3. burxi
      4. burxem
      5. burxeu
      6. burxin

      2. IMPERFET

      1. burxés
      2. burxessis
      3. burxés
      4. burxéssim
      5. burxéssiu
      6. burxessin

    6. IMPERATIU

    1. burxa
    2. burxi
    3. burxem
    4. burxeu
    5. burxin

burxar

INFINITIU burxar GERUNDI burxant PARTICIPI burxat burxada burxats burxades INDICATIU PRESENT burxo burxes burxa burxem burxeu burxen IMPERFET burxava burxaves burxava burxàvem burxàveu burxaven PASSAT burxí burxares burxà burxàrem burxàreu burxaren FUTUR burxaré burxaràs burxarà burxarem burxareu burxaran CONDICIONAL burxaria burxaries burxaria burxaríem burxaríeu burxarien SUBJUNTIU PRESENT burxi burxis burxi burxem burxeu burxin IMPERFET burxés burxessis burxés burxéssim burxéssiu burxessin IMPERATIU burxa burxi burxem burxeu burxin
Diccionari Català Italià

burxar

<title type="display">burxar</title>

verb transitiu colpire con lo stocco. || [punxar] pungere, pungolare. || [el foc] attizzare, frugare. || [el nas] frugare. || fig [furgar] frugare. Burxava en el seu passat, frugava nel suo passato. | [incitar] incitare, provocare, aizzare, spronare, istigare. | [agullonar] stuzzicare, destare. || burxa que burxa dai ad insistere.

burxar

verb transitiu colpire con lo stocco || punxar pungere, pungolare || el foc attizzare, frugare || el nas frugare || fig furgar frugare Burxava en el seu passat , frugava nel suo passato | incitar incitare, provocare, aizzare, spronare, istigare | agullonar stuzzicare, destare || burxa que burxa dai ad insistere
Diccionari Català Alemany

burxar


<title type="display">burxar</title>

    verb transitiu
  1. stechen.
  2. [Feuer] anschüren.
  3. stochern (in dat).
  4. figuradament aushorchen.
    • anschüren, anstacheln.
    5. verb reflexiu
  5. burxar-se el nas in der Nase bohren.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

burxar

verb transitiu stechen Feuer anschüren stochern in dat figuradament aushorchen • anschüren, anstacheln verb reflexiu burxar-se el nas in der Nase bohren © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

burxar

<title type="display">burxar</title>

    verb
  1. Ficar un bastonet, un filferro, etc., en un forat o en un lloc semblant per veure què hi ha, per fer sortir un animalet, etc.
  2. Diem que una persona burxa quan insisteix per aconseguir que algú faci una cosa o li digui el que sap. Si un amic està molt decidit a no anar d'excursió, no cal que burxis, que no hi anirà.
burxada

burxar

verb Ficar un bastonet, un filferro, etc, en un forat o en un lloc semblant per veure què hi ha, per fer sortir un animalet, etc Diem que una persona burxa quan insisteix per aconseguir que algú faci una cosa o li digui el que sap Si un amic està molt decidit a no anar d'excursió, no cal que burxis, que no hi anirà burxada
Diccionari Català francès

burxar


<title type="display">burxar</title>

Pronúncia: burʃá
    verb transitiu
  1. [punxar] piquer.
  2. [el foc] attiser, tisonner, fourgonner.
  3. [remenar interiorment] toucher, tripoter, triturer. No et burxis el nas!, ne te tripote pas le nez!
  4. figuradament [incitar] exciter, taquiner, asticoter.
    1. [agullonar] tirailler. Ens burxava la fam, la faim nous tiraillait.
    2. aiguillonner, stimuler.
    3. [excitar] pousser à bout.
  5. burxa que burxa! du nerf! (vas-y!)
    6. verb usat absolutament
  6. figuradament [furgar] fouiller, remuer. Burxar en el passat, remuer le passé. Burxar a la ferida, remuer le couteau dans la plaie.

burxar

verb transitiu punxar piquer el foc attiser , tisonner , fourgonner remenar interiorment toucher , tripoter , triturer No et burxis el nas , ne te tripote pas le nez figuradament incitar exciter , taquiner , asticoter agullonar tirailler Ens burxava la fam , la faim nous tiraillait aiguillonner , stimuler excitar pousser à bout burxa que burxa du nerf vas-y verb usat absolutament figuradament furgar fouiller , remuer Burxar en el passat , remuer le passé Burxar a la ferida , remuer le couteau dans la plaie
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ burxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">burxar</title>

Etimologia: potser alteració de l’ant. bursar ‘agullonar, empènyer bruscament’ (d’un ll. vg. *burtiare o *burciare, la mateixa arrel de aürtar) per influx de punxar 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Punxar amb la burxa o amb qualsevol instrument o arma de punxa.
  2. Remenar (el foc) amb la burxa.
  3. per extensió Furgar, remenar (alguna cosa) interiorment. Ha burxat el transistor i l’ha acabat d’espatllar del tot.
  4. figuradament
    1. Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom. Hem burxat l’entrenador però no ens ha volgut dir qui jugarà al vespre.
    2. Agullonar, atiar.

■ burxar

verb transitiu Punxar amb la burxa o amb qualsevol instrument o arma de punxa Remenar el foc amb la burxa per extensió Furgar, remenar alguna cosa interiorment Ha burxat el transistor i l’ha acabat d’espatllar del tot figuradament Incitar algú a descobrir, a revelar, quelcom Hem burxat l’entrenador però no ens ha volgut dir qui jugarà al vespre Agullonar, atiar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

burxeta

burxeta

femení burxó © Günther Haensch i Abadia de Montserrat