Es mostren 594833 resultats

cabota


<title type="display">cabota</title>

Pronúncia: kəβɔ́tə
    femení
  1. [d'un clau, d'un cargol] tête.
  2. botànica [cabeça] bulbe m, oignon m. Una cabota d'alls, une tête d'ail .
    1. regionalisme [cap gros] grosse tête.
    2. figuradament [tossut] entêté -e, têtu -e. No siguis cabota!, ne sois pas têtu!
  3. [d'un obrer] absence.

cabota

cabota

cabota

cabota

<title type="display">cabota</title>

femení [de clau] testa, capocchia, cima. || bot [cabeça] bulbo m, testa. || [d'un obrer] assenza [dal lavoro]. || voler fer entrar el clau per la cabota fig volere cavar sangue dal muro (o raddrizzare le zampe ai cani).

cabota

cabota

cabota

cabota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cabota</title>

Accessory
Etimologia: de cap1 1a font: 1249
Body
    femení
    1. oficis manuals Cap o extrem més gruixut d’un clau, un rebló, un cargol, etc.
    2. per analogia La cabota d’un argue.
    3. dialectal Cap gros. No hi ha barrets per a aquesta cabota.
    4. voler fer entrar el clau per la cabota figuradament Voler tenir raó de totes maneres, insistint tossudament.
  1. anatomia vegetal Bulb.
  2. botànica Part més voluminosa d’una planta. Cabota de margalló.
  3. Espai de temps que un obrer deixa de comparèixer a la feina. Quan compten les cabotes, la mesada minva molt.
  4. oficis manuals Cap del martell.

cabota

cabotada

cabotada

cabotada

cabotada

cabotada

cabotada

cabotada

cabotada

cabotada

cabotada