Es mostren 594833 resultats

caducar

caducar

caducar

caducar

caducar


<title type="display">caducar</title>

    verb intransitiu
  1. ablaufen.
    1. verfallen.
    2. erlöschen.
    3. ungültig werden.
  2. dret verjähren.
  3. figuradament außer Gebrauch kommen.
    • unzeitgemäß werden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

caducar

caducar

<title type="display">caducar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Una cosa caduca quan ja no es fa servir, quan ha passat de moda. Amb el pas del temps, molts costums caduquen.
  2. Un aliment caduca quan ha passat un determinat període de temps des de la preparació o la fabricació i pot ser que s'hagi fet malbé.

caducar

caducar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caducar</title>

Accessory
Etimologia: de caduc
Body
    verb intransitiu
  1. Estar pròxim a caure, a desaparèixer.
    1. especialment Perdre força, validesa, etc., un decret, un costum, una llei, etc., per manca d’ús o una altra raó.
    2. per extensió Deixar d’ésser apte per al consum o per a l’ús, un producte alimentari envasat, un medicament o un cosmètic. Una mantega caducada. L’antibiòtic va caducar fa mig any.

caducar

caducar


<title type="display">caducar</title>

Pronúncia: kəðuká
    verb intransitiu
  1. [extingir-se] s'éteindre pron.
  2. [un decret, una llei, un costum] être périmé -e, devenir caduc -uque, expirer, tomber de plein droit, cesser d'être en vigueur.

caducar

caducée

caducée

caduceo

caduceo

caduceu

caduceu

caduceu

caduceu

    masculí
  1. [emblema] caduceo.
  2. heràldica caduceo.

caduceu