Es mostren 594833 resultats

caire

caire

caire


<title type="display">caire</title>

Pronúncia: kájɾə
    masculí
  1. edge, arris.
  2. figuradament aspect, sight, point of view.
  3. un caire viu a sharp edge.
  4. un caire rebaixat a blunt edge.
  5. treure caires to square off.
  6. matar caires to trim edges.
  7. al caire de l’abisme on the brink of (disaster \ sin).
  8. la conversa ha agafat un altre caire the conversation has changed.

caire

Caire

Caire

caire

<title type="display">caire</title>

masculí [aresta] spigolo, canto, angolo, punta f. Un caire viu, uno spigolo vivo (o acuto). Un caire rebaixat, un angolo (o uno spigolo) smussato. || [d'un matalàs] angolo, spigolo. || [d'un edifici] angolo, spigolo. || fig piega f. La conversa ha agafat un altre caire, la conversazione ha preso una altra piega. || al caire de l'abisme fig sull'orlo del precipizio (o del baratro). || fer caires cairar. || matar (o rebaixar) un caire spuntare (o smussare) un angolo. || sota aquest caire fig sotto questo aspetto, da questo punto di vista.

caire

caire

<title type="display">caire</title>

    nom masculí
  1. El caire és la línia on s'ajunten dues superfícies que formen angle. En un dau, per exemple, hi ha un caire en cada punt on s'ajunten dues cares. Un dau té sis cares i dotze caires.
  2. El caire d'un assumpte, d'una situació, etc., és l'aspecte que té. Si una discussió pren un caire violent, val més no continuar-la.

caire

Caire

Caire

Caire

Caire

caire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">caire</title>

Accessory
Partició sil·làbica: cai_re
Etimologia: del ll. quadrum ‘quadrat, pedra escairada’, der. de quattuor ‘quatre’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Aresta de l’angle sortint que formen dues cares contigües d’un cos polièdric. Un caire viu.
    2. aeronàutica Element estructural que constitueix la part anterior o posterior de l’ala d’un avió.
    3. aeronàutica En un perfil aerodinàmic, punt de tangència del perfil amb una recta vertical del seu pla, orientat segons els eixos de referència de l’aeronau.
    4. fer caires (a un objecte rodó) Fer-lo políedre.
    5. matar un caire Fer-lo desaparèixer, per exemple arrodonint l’objecte en la proximitat de l’aresta.
  1. figuradament Aspecte. La discussió agafà un altre caire.
  2. al caire de l’abisme figuradament Al punt en què és imminent la caiguda en el mal, en quelcom d’abominable.

caire

caire


<title type="display">caire</title>

Pronúncia: kájɾə
    masculí
  1. [aresta] arête f.
    • [d'un matalàs, un camp, un edifici] coin, angle.
  2. figuradament aspect, allure f, tournure f, biais.
  3. al caire de l'abisme figuradament [en perill] au bord de l'abîme.
  4. fer caires [a una pedra] équarrir.
  5. matar un caire [arrodonir] délarder.
  6. sota aquest caire figuradament vu sous cet angle (à cet égard, à ce point de vue-là).

caire

Caire, el

Caire, el