Es mostren 594827 resultats

acucioso
-sa

acucioso
-sa

adjectiu urgente urgent , apressant , peremptori -òria apresurado cuitós -osa ansioso delerós -osa , adelerat -ada solícito amatent -a , diligent
Diccionari Castellà Català

acuclillarse

acuclillarse

verb pronominal aclofar-se
Conjugador Català

acudir


<title type="display">acudir</title>

    1. INFINITIU

    1. acudir

    2. GERUNDI

    1. acudint

    3. PARTICIPI

    1. acudit
    2. acudida
    3. acudits
    4. acudides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. acudeixo
      2. acudeixes
      3. acudeix
      4. acudim
      5. acudiu
      6. acudeixen

      2. PRESENT (alternatiu)

      1. acudo
      2. acuts
      3. acut
      4. acudim
      5. acudiu
      6. acuden

      3. IMPERFET

      1. acudia
      2. acudies
      3. acudia
      4. acudíem
      5. acudíeu
      6. acudien

      4. PASSAT

      1. acudí
      2. acudires
      3. acudí
      4. acudírem
      5. acudíreu
      6. acudiren

      5. FUTUR

      1. acudiré
      2. acudiràs
      3. acudirà
      4. acudirem
      5. acudireu
      6. acudiran

      6. CONDICIONAL

      1. acudiria
      2. acudiries
      3. acudiria
      4. acudiríem
      5. acudiríeu
      6. acudirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. acudeixi
      2. acudeixis
      3. acudeixi
      4. acudim
      5. acudiu
      6. acudeixin

      2. PRESENT (alternatiu)

      1. acudi
      2. acudis
      3. acudi
      4. acudim
      5. acudiu
      6. acudin

      3. IMPERFET

      1. acudís
      2. acudissis
      3. acudís
      4. acudíssim
      5. acudíssiu
      6. acudissin

    6. IMPERATIU

    1. acudeix
    2. acudeixi
    3. acudim
    4. acudiu
    5. acudeixin

      6. (alternatiu)

      1. acut
      2. acudi
      3. acudim
      4. acudiu
      5. acudin

acudir

INFINITIU acudir GERUNDI acudint PARTICIPI acudit acudida acudits acudides INDICATIU PRESENT acudeixo acudeixes acudeix acudim acudiu acudeixen PRESENT alternatiu acudo acuts acut acudim acudiu acuden IMPERFET acudia acudies acudia acudíem acudíeu acudien PASSAT acudí acudires acudí acudírem acudíreu acudiren FUTUR acudiré acudiràs acudirà acudirem acudireu acudiran CONDICIONAL acudiria acudiries acudiria acudiríem acudiríeu acudirien SUBJUNTIU PRESENT acudeixi acudeixis acudeixi acudim acudiu acudeixin PRESENT alternatiu acudi acudis acudi acudim acudiu acudin IMPERFET acudís acudissis…
Diccionari Castellà Català

acudir


<title type="display">acudir</title>

    verb intransitiu
  1. [venir] venir. En seguida acudo, vinc de seguida.
  2. [ir] acudir. Acudir a una cita, acudir a una cita.
  3. [a la puerta] anar a obrir.
  4. contestar, agafar. Acude al teléfono, agafa el telèfon.
  5. [atender] atendre. No sé cómo acudir a todo lo que tengo que hacer, no sé pas com atendre a tot el que haig de fer.
  6. poc freqüent [auxiliar] socórrer. Pide ayuda, pero nadie le acude, demana ajut, però ningú no el socorre.
  7. [ir a menudo] sovintejar.
  8. [recurrir] acudir, recórrer. Si es necesario, acudiré al ministro, si cal, acudiré al ministre.
  9. [desgracias] sobrevenir, caure al damunt.
  10. [el caballo] obeir.
  11. acudir al pensamiento (o a la mente) acudir-se, venir al cap (o a la memòria).
  12. acudir en ayuda acórrer, venir a ajudar.
  13. no saber a quién acudir no saber a qui recórrer.

acudir

verb intransitiu venir venir En seguida acudo , vinc de seguida ir acudir Acudir a una cita , acudir a una cita a la puerta anar a obrir contestar , agafar Acude al teléfono , agafa el telèfon atender atendre No sé cómo acudir a todo lo que tengo que hacer , no sé pas com atendre a tot el que haig de fer poc freqüent auxiliar socórrer Pide ayuda, pero nadie le acude , demana ajut, però ningú no el socorre ir a menudo sovintejar recurrir acudir , recórrer Si es necesario, acudiré al ministro , si cal, acudiré al ministre desgracias sobrevenir , caure al damunt…
Diccionari Català Castellà

acudir


<title type="display">acudir</title>

    [també com dormir; 2a i 3a pers pr ind: acuts, acut; 2a pers imper: acut] verb intransitiu
  1. [anar] acudir.
    2. verb pronominal
  2. ocurrirse, venir a la boca (o a la cabeza). Sempre contesta allò que primer se li acudeix, siempre contesta lo que primero se le ocurre (o le viene a la boca, o le viene a la cabeza).

acudir

també com dormir 2a i 3a pers pr ind acuts, acut 2a pers imper acut verb intransitiu anar acudir verb pronominal ocurrirse , venir a la boca o a la cabeza Sempre contesta allò que primer se li acudeix , siempre contesta lo que primero se le ocurre o le viene a la boca, o le viene a la cabeza
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ acudir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acudir</title>

Etimologia: del cast. acudir, tret, amb canvi de prefix, de l’ant. recudir ‘rebotre; respondre; recórrer; concórrer’, ll. recutĕre ‘rebutjar’, der. de quatĕre ‘sacsejar’ 1a font: 1575, DPou.
    verb [també com dormir: pr ind sing 2 acuts, 3 acut; imper sing 2 acut]
  1. intransitiu
    1. Anar en un indret on hom ha estat cridat, atret per algun motiu. Acudir a una manifestació.
    2. Recórrer a algú. Va acudir al jutge.
  2. pronominal Oferir-se sobtosament a l’esperit una idea, un pensament, una resposta, etc. Contestà allò que primer se li acudí.

■ acudir

verb també com dormir pr ind sing 2 acuts, 3 acut imper sing 2 acut intransitiu Anar en un indret on hom ha estat cridat, atret per algun motiu Acudir a una manifestació Recórrer a algú Va acudir al jutge pronominal Oferir-se sobtosament a l’esperit una idea, un pensament, una resposta, etc Contestà allò que primer se li acudí
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

acudir


<title type="display">acudir</title>

  1. Anar en un indret, mogut per alguna raó.
    acórrer
    comparèixer
    abocar-se. Una generació s'abocà a la plaça per veure el rei.
    afluir. Enguany han afluït milers de turistes a la Costa Brava.
    presentar-se (→)
    convenir o concórrer. En aquella festa convenen i s'apleguen molts joves.
    treure el cap, acudir en un lloc i anar-se'n tot seguit.
    formar, acudir al treball.
    deixar-se caure (en algun lloc). Deixa't caure una estoneta per casa i xerrarem una mica.
    freqüentar, acudir sovint, habitualment, a un lloc.
    Antònims: Fer el salt (fam.): no acudir a la cita donada. Fer llobada: mancar en una reunió on es té el costum d'anar.
  2. Anar vers algú cercant refugi.
    confugir. A Vós confugim, Protectora dels desvalguts.
    recórrer. Recorrem a Vós, Senyor, en aquesta dolorosa circumstància.
    apel·lar, acudir a una persona o cosa en alguna necessitat.



© Manuel Franquesa

acudir

Anar en un indret, mogut per alguna raó acórrer comparèixer abocar-se Una generació s'abocà a la plaça per veure el rei afluir Enguany han afluït milers de turistes a la Costa Brava presentar-se → convenir o concórrer En aquella festa convenen i s'apleguen molts joves treure el cap , acudir en un lloc i anar-se'n tot seguit formar , acudir al treball deixar-se caure en algun lloc Deixa't caure una estoneta per casa i xerrarem una mica freqüentar , acudir sovint, habitualment, a un lloc Antònims Fer el salt fam no acudir a la cita donada Fer llobada mancar en una reunió on es té el…
Diccionari Català Italià

acudir

<title type="display">acudir</title>

[sense -eix- o amb -eix-] verb intransitiu accorrere, andare. || comparire.

verb pronominal venire (o saltare) in mente, passare per il capo. Contestà allò que primer se li va acudir, rispose la prima cosa che gli venne in mente.

acudir

sense -eix- o amb -eix- verb intransitiu accorrere, andare || comparire verb pronominal venire o saltare in mente, passare per il capo Contestà allò que primer se li va acudir , rispose la prima cosa che gli venne in mente
Diccionari Català Alemany

acudir


<title type="display">acudir</title>

    verb intransitiu
  1. sich ein-finden, -stellen.
  2. acudir a (algú) sich (Hilfe suchend) an jemanden wenden.
    3. verb reflexiu
  3. [Gedanke, Plan] einfallen.
  4. a mi no se m'hauria acudit mai es wäre mir nie eingefallen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

acudir

verb intransitiu sich ein-finden, -stellen acudir a algú sich Hilfe suchend an jemanden wenden verb reflexiu Gedanke, Plan einfallen a mi no se m'hauria acudit mai es wäre mir nie eingefallen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

acudir

<title type="display">acudir</title>

    [! Conjugació: amb -EIX- o sense, acudeixo o acudo; acuts, acut]
    verb
  1. Anar a un lloc per algun motiu determinat. Quan acut molta gent a una reunió, s'ha de tenir una sala ben gran.
    2. usat amb pronom
  2. acudir-se una cosa a algú és tenir una idea. Quan no se t'acudeix cap tema de redacció, pots demanar consell a algú.

acudir

Conjugació amb -EIX- o sense, acudeixo o acudo acuts, acut verb Anar a un lloc per algun motiu determinat Quan acut molta gent a una reunió, s'ha de tenir una sala ben gran usat amb pronom acudir-se una cosa a algú és tenir una idea Quan no se t'acudeix cap tema de redacció, pots demanar consell a algú