Es mostren 594843 resultats

cal·la

cal·la

calla

calla

cal·la

cal·la

callada


<title type="display">callada</title>

    femení
  1. [fet de callar] callada.
  2. a la callada [calladament] a la chita callando, a las calladas p fr, de callada p fr.
  3. va de callada [no cal dir-ho] por supuesto, desde luego. Que si vindré demà? Va de callada, ¿que si vendré mañana? Por supuesto.
  4. va de callada que... ni que decir tiene que..., por supuesto que... Va de callada que demà vindré a veure't, ni que decir tiene que mañana vendré a verte.

callada

callada

callada

callada


<title type="display">callada</title>

    femení
  1. [acción de callarse] callada.
  2. marina, marítim callada.
  3. a las calladas (o de callada) [calladamente] a la callada.
  4. dar la callada por respuesta no tornar mot (o resposta).

callada

callada

<title type="display">callada</title>

femení silenzio m. || a la callada alla zitta, alla chetichella, silenziosamente, di soppiatto. || va de callada si sottintende, è evidente (o ovvio), va da sé.

callada

callada


<title type="display">callada</title>

    femení
  1. Schweigen n.
  2. a la callada stillschweigend.
    1. figuradament auch im Stillen.
    2. (still und) heimlich.
  3. va de callada das versteht sich von selbst.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

callada

callada


<title type="display">callada</title>

Pronúncia: kəʎáðə
    femení
  1. [fet de callar] silence m.
  2. a la callada [calladament] sans mot dire (en douce, en tapinois, en catimini, sans faire de bruit, sans tambour ni trompette).
  3. anar de callada [ésser suposat] aller sans dire. Va de callada que..., cela va sans dire que…

callada

callada

callada