Es mostren 594827 resultats

cañahierba

cañahua

cañahua

cañahueca

cañahueca

canaille


<title type="display">canaille</title>

Pronúncia: kanɑj
    femení
  1. despectivament [personne] canalla m, porc -a, malparit -ida, rufià -ana infr.
  2. figuradament [enfants] murri -úrria, pillastre -a, pillet -a.
  3. antigament púrria, purrialla, gentalla, farfutalla, baixúrria.
  4. adjectiu
  5. vulgar, trinxeraire, de perdulari -ària.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

canaille

canaillerie


<title type="display">canaillerie</title>

Pronúncia: kanɑjʀi
    femení
  1. canallada, porcada, rufianeria infr.
  2. [sale blague] broma de mal gust.
  3. antigament berganteria, picardia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

canaillerie

cañajelga

canal


<title type="display">canal</title>

    masculí
  1. [pas natural o artificial] canal. El canal de la Mànega, el canal de la Mancha.
  2. [de reg] canal.
  3. anatomia [conducte] canal [o f].
  4. comerç i mercat canal.
  5. radiotècnia [de televisió] canal, cadena f.
  6. femení
  7. [estria] canal m [o f]. Les canals d'una columna, los canales de una columna.
  8. [de terrissa, de zinc, etc] canal m.
  9. [d'una teulada] canal m [o f], canalón m.
  10. [en un llibre] canal m [o f].
  11. [vall] canal m [o f].
  12. botànica [cavitat allargada] canal m [o f].
  13. mecànica canal m [o f]. La canal de colada, el canal de colada.
  14. [cànem] canal m [o f].
  15. anar com una canal figuradament tener diarrea, irse de vareta.
  16. anar com una canal figuradament tener una hemorragia.
  17. obrir en canal abrir en canal.

canal

canal

<title type="display">canal</title>

masculí canale. El canal de la Mànega, el canale della Manica. || [de riu] canale. || anat canale, dotto. || [de televisió] rete f, canale. || econ canale. || femení [estria] scanalatura, solco m, incavo m. || [d'una columna] scanalatura. || [tub] condotto m, conduttura, tubazione. || [plec de roba] piega, piegatura. || [vall] gola, passo m, valle stretta. || [escletxa] canale m. || [d'un llibre] taglio m anteriore. || [d'una teulada] doccia, doccione m, canale m. || [que recull l'aigua de la teulada] grondaia. || bot tubo m, vaso m, condotto m. || tecn [per al metall fos] canale m. || anar com una canal fig avere la sciolta. | avere una emoragia. || obrir en canal aprire con un taglio longitudinale.

canal

canal

canal

canal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canal</title>

Accessory
Etimologia: del ll. canālis, íd. 1a font: 975
Body
  1. masculí
    1. enginyeria i hidràulica Obra destinada a conduir masses d’aigua derivades de rius, de torrents, de llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies.
    2. enginyeria hidràulica i nàutica Via navegable construïda generalment per excavació del terreny i oberta a la navegació gràcies a treballs de dragatge.
    3. enginyeria hidràulica i pesca Estretall artificial fet en un riu per tal de facilitar-hi la pesca.
  2. masculí geomorfologia
    1. oceanografia Braç de mar entre dues illes o entre una illa i el continent. El canal de la Mànega.
    2. canal de desguàs (o d’escolament) Part mitjana d’un torrent, entre la conca de recepció i el con de dejecció, per on evacua l’aigua i els materials.
  3. masculí anatomia animal
    1. Conducte que conté o per on circulen substàncies líquides o semilíquides.
    2. canal digestiu Tub digestiu.
  4. masculí figuradament
    1. Agent, mitjà o via de transmissió.
    2. electroacústica Cadascuna de les dues vies de transmissió del programa que determinen l’efecte estereofònic.
    3. informàtica Conjunt de dispositius que intervenen en la transmissió de dades d’una estació terminal a una altra.
    4. lingüística Medi a través del qual són transmesos els signes en el procés de comunicació.
    5. radiotècnia i televisió Banda de freqüències d’una transmissió.
    6. telecomunicacions Conjunt d’elements per a la transmissió en un sol sentit, des del transmissor fins al receptor.
  5. femení construcció i tecnologia
    1. Conducte llarguer, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid. La canal del molí, del safareig.
    2. especialment Conducte obert, de secció semicircular, que serveix per a recollir l’aigua de la teulada.
    3. Cadascuna de les teules posades, en una teulada, amb la cara còncava per amunt.
    4. Cadascun dels solcs formats per les dites teules, per on s’escorre l’aigua que cau damunt la teulada; canalera.
    5. anar com una canal figuradament Tenir hemorràgia o diarrea molt abundant.
    6. canal de colada Conducte per on arriba el metall fos al motlle.
  6. femení geomorfologia
    1. Plana llarga i estreta entre dues serralades.
    2. Escletxa o fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d’una cinglera.
  7. femení
    1. Estria, solc. Les canals d’una columna.
    2. Plec de la roba.
    3. alimentació, indústries alimentàries Cos d’un animal dessagnat i escorxat, sense les vísceres ni el cap ni les extremitats.
    4. anatomia animal Solc que presenta un os o una altra estructura anatòmica.
    5. anatomia vegetal Cavitat allargada.
    6. arts gràfiques Tall còncau de la part de davant dels llibres de llom arrodonit oposada al llom.
    7. marina, marítim Part de l’arbre d’una barca que va des del banc d’arborar fins a la metxa.
    8. obrir en canal Obrir (un animal, una persona) de dalt a baix.
  8. femení indústria tèxtil El cànem millor i més llarg.

canal