Es mostren 594843 resultats

canal


<title type="display">canal</title>

    masculí també anatomia, geografia i telecomunicacions figuradament
  1. Kanal m.
  2. Wasserstraße f.
  3. Fahr-rinne f, -wasser n.
  4. canal de drenatge Abfluss- oder Entwässerungs-kanal m.
  5. el canal de la Mànega der Ärmelkanal m.
  6. canal digestiu Verdauungskanal m.
  7. canal industrial Werkkanal m.
  8. canal de navegació Schifffahrtskanal m.
  9. canal de regatge Bewässerungskanal m.
  10. femení
  11. Kanal m, Rohr n, Leitung f.
  12. Dachrinne, Traufe f.
  13. Traufziegel m.
  14. Rinne, Furche f.
  15. Rille, Kannelur f.
  16. (Stoff)Falte f.
  17. [Bücher] ausgekehlter Schnitt m.
  18. Hohlweg m.
  19. Talenge, Schlucht f.
  20. enges Tal n.
  21. obrir en canal [Schlachtvieh] längs auf-schneiden, -schlitzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

canal

canal1

<title type="display">canal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    nom masculí
  1. Un canal és una excavació construïda per conduir l'aigua d'un riu o d'un llac cap a un altre lloc. La majoria dels canals es fan per regar els camps o per portar aigua a una població.
  2. Via navegable que ha estat construïda per unir dos mars o dos oceans. Hi ha dos canals importants: el de Panamà i el de Suez.
  3. Tros de mar estret que separa dos territoris. El canal de la Mànega separa Anglaterra i França.
  4. Un canal de televisió és una emissora de televisió. Cada canal fa els seus programes.
  5. Un canal semicircular és cada un dels tres conductes de forma semicircular que hi ha a l'orella interna i que regulen el sentit de l'equilibri.



Vegeu també:
canal2

canal1

canal1


<title type="display">canal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

  1. m.
    Vall excavat o altre dispositiu que serveix per a posar en comunicació dos mars, per al transport d'aigües, etc.
    contracanal, canal auxiliar d'un de principal.
    grau, petit canal natural que posa en comunicació el mar amb un estany.
    portavent, canal per on es fa passar l'aire per a la ventilació d'una fornal.
    rec (→)
    séquia (→)
    emissari, canal que serveix per a buidar un estany, un safareig, etc.
    fillol, canal que arrenca d'un de principal.
    aqüeducte
    cuneta (al costat d'una carretera, d'una via, etc.)
    claveguera (→)
  2. estret.
  3. Conducte (→), en un organisme.
    meat (esp. en el cos humà)
    tub. El tub digestiu.
    trompa. La trompa de Fal·lopi, el canal que va dels ovaris a la matriu.



  4. Vegeu també:
    canal2



© Manuel Franquesa

canal1

canal2

canal2

canal2


<title type="display">canal</title><lbl type="homograph">2</lbl>

  1. f.
    Conducte (→) fet de terrissa, metall, etc.
    canaló, canal petita.
    gàrgola, canal sortint, a la teulada d'una casa.
    carassa, gàrgola.
    tarota, canal de terrissa, com una gàrgola.
    terrera, teula grossa que fa servei de canal d'una teulada.
    correra, teula per on s'escorre l'aigua.
    tub
    canonada (de tubs o canons de ferro, gres, etc.)
    tortugada, canal feta de teules (tortugues), que va al caire de la teulada per rebre'n l'aigua i conduir-la a una canonada.
  2. estria, solc, plec.
  3. pas, vall.
  4. bruguera (nàut.)



  5. Vegeu també:
    canal1



© Manuel Franquesa

canal2

canaladura

canaladura

canalé

canalé

canalé

canalé

canalé

canalé

masculí [pl: -és] indústria tèxtil canalé.

canalé

canalé

canalé