Es mostren 594823 resultats

canana

canana

canana

canana

canana1

canana1

canana2

canana2

cananéen
-enne


<title type="display">cananéen</title>

Pronúncia: kananeɛ̃ -ɛn
adjectiu i masculí i femení història, religió i lingüística cananeu -ea.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

cananéen
-enne

cananeo
-a

cananeo
-a

cananeu
-ea

cananeu

adjectiu i masculí i femení cananeo -a.

cananeu
-ea

cananeu
-ea


<title type="display">cananeu</title>

    adjectiu
  1. kanaanäisch.
  2. masculí i femení
  3. Kanaaniter(in) m (f).
  4. masculí lingüística
  5. Kanaanäisch n.
  6. el cananeu das Kanaanäische.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

cananeu
-ea

cananeu
-ea

cananeu
-ea

cananeu
| cananea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cananeu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ca_na_neu
Etimologia: del ll. Chananaeus, -a, -um, i aquest, del gr. Khananãios, íd., der. de Chanaan, hebreu Kena’an.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení De Canaan (regió de l’Orient mediterrani) o del cananeu (llengua).
  2. masculí lingüística
    1. Grup de llengües semítiques occidentals que comprèn el cananeu antic, el moabita, el fenici i l’hebreu.
    2. cananeu antic Llengua parlada pels cananeus abans de la conquesta de Canaan pels hebreus.

cananeu
| cananea