Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594843 resultats

■ candent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">candent</title>

Etimologia: del ll. candens, -ntis, part. present del verb candēre ‘posar-se roent’ 1a font: s. XIX

adjectiu

Roent.
figuradament Ardent, per l’interès que desvetlla o la gravetat que conté. Un problema candent.

■ candent

adjectiu Roent figuradament Ardent, per l’interès que desvetlla o la gravetat que conté Un problema candent

candente

<title type="display">candente</title>

adjectiu

roent, candent.
figuradament candent, palpitant. Cuestión candente, qüestió candent.

candente

adjectiu roent , candent figuradament candent , palpitant Cuestión candente , qüestió candent

candeur

<title type="display">candeur</title>

Pronúncia: kɑ̃dœʀ

femení candor.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

candeur

femení candor © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

candi

<title type="display">candi</title>

adjectiu candi. Azúcar candi, sucre candi.

candi

adjectiu candi Azúcar candi , sucre candi

candi

<title type="display">candi</title>

Pronúncia: kɑ̃di

adjectiu

masculí

candi.
[fruit] candit -ida.

candi

adjectiu i masculí candi fruit candit -ida © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

candi

<title type="display">candi</title>

adjectiu El sucre candi és un sucre en forma de cristalls.

candi

adjectiu El sucre candi és un sucre en forma de cristalls

candi

càndia

<title type="display">candi</title>

Pronúncia: kándi

adjectiu

sucre candi sucre candi.
càndid.

candi

càndia

adjectiu sucre candi sucre candi càndid

candi

-àndia

candi

adjectiu càndid.

Vegeu també:
candi¹

candi

-àndia

adjectiu càndid Vegeu també candi 1

candi¹

<title type="display">candi</title><lbl type="homograph">1</lbl>

adjectiu masculí cande (o candi) adj. Candi (o sucre candi), azúcar cande.

Vegeu també:
candi²

candi¹

adjectiu masculí cande o candi adj Candi o sucre candi , azúcar cande Vegeu també candi 2

■ candi¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">candi</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’àr. vg. qándi (àr. qandî, -dîya), adj. der. de qand, íd. 1a font: s. XV

adjectiu masculí Dit del sucre depurat i cristal·litzat.

Vegeu també:
candi²

■ candi¹

adjectiu masculí Dit del sucre depurat i cristallitzat Vegeu també candi 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ candent

candente

candeur

candi

candi

candi

candi càndia

candi càndia

candi -àndia

candi -àndia

candi1

■ candi1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

candi

càndia

candi

càndia

candi

-àndia

candi

-àndia

candi¹

■ candi¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia