<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">candial</title> Accessory Partició sil·làbica: can_di_al Etimologia: del ll. candidus ‘blanc’, ampliat amb el sufix -alis 1a font: 1851, DEsc. Body adjectiu Dit d’una varietat de blat.
<title type="display">càndid</title> Pronúncia: kándit adjectiu [ingenu] candide. nom propi masculí i femení [en majúscula] història i literatura Candide.
<title type="display">candid</title> Pronúncia: ˈkændɪd adjective franc, sincer, obert, imparcial. to be quite candid parlant amb franquesa. he’s quite candid no té pèls a la llengua.
<title type="display">càndid</title> candi (≠ candorós) ingenu innocent crèdul ésser un albat no tenir malícia mamar-se els dits ésser un taujà ésser un pau (o una paula) Antònims: Maliciós. Malpensat. Capciós. © Manuel Franquesa
<title type="display">càndid</title> adjectiu naiv, einfältig. © Günther Haensch i Abadia de Montserrat